El WWW (Acrònim Anglès de World Wide Web, Xarxa d'abast mundial) o web és una xarxa de pàgines escrites en hipertext mitjançant el llenguatge de marcatge HTML i connectades entre si mitjançant vincles, de manera que formin un sol cos de coneixement pel qual es pot navegar fàcilment.
Per accedir-hi és indispensable un navegador web.
Va ser creada per Tim Berners-Lee quan treballava al CERN de Ginebra, Suïssa. Ell mateix dirigeix el W3C, l'organisme encarregat de mantenir-ne el funcionament.
El web es basa en tres estàndards per funcionar: l'Uniform Resource Locator (URL), que s'encarrega de donar una adreça única per tal de localitzar cada pàgina; l'Hyper Text Transfer Protocol (HTTP), que especifica la manera com s'enviarà i es rebrà la informació entre el navegador i el servidor; i l'Hyper Text Markup Language (HTML), un mètode per especificar com s'ha de veure aquesta informació al navegador. Acompanyen a l'HTML el CSS, per definir aspectes de disseny, o el JavaScript per fer petites programacions dins la pàgina web.
En català, quan es parla de web en masculí es fa referència al sistema web o bé a un lloc web, però quan es parla de web en femení es fa referència a només una de les pàgines web del sistema.
El 13 de març del 1989, Tim Berners-Lee, que treballava al CERN de Ginebra des del 1984 en temes d'adquisició i tractament de dades, va proposar un sistema d'hipertext organitzat en web per tal de millorar l'intercanvi d'informació entre els seus investigadors (Information Management: A Proposal) basat en un projecte anomenat ENQUIRE que havia fet el 1980.
Amb l'ajuda de Robert Cailliau, el 12 de novembre del 1990 va publicar una proposta més formal per construir un sistema hipertext anomenat WorldWideWeb com una web de documents d'hipertext per a ser visualitzats a través d'un navegador web utilitzant una arquitectura client-servidor.
Més informació: UPC
El futur encara és molt més gran que el passat.
Tim Berners-Lee
Les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC o NTIC per a noves tecnologies de la informació i de la comunicació o IT per a Information Technology) agrupen els elements i les tècniques fetes servir en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d'informàtica, internet i telecomunicacions. Per extensió, designen el sector d'activitat econòmica.
L'ús de les tecnologies d'informació i comunicació entre els habitants d'una població ajuda a disminuir el buit digital existent en aquesta localitat, ja que augmentaria el conglomerat d'usuaris que fan servir les TIC com a mitjà tecnològic per al desenvolupament de les seves activitats i per això es redueix el conjunt de persones que no les fan servir.
Més informació: Educaweb
Un dispositiu mòbil és un aparell electrònic de mides reduïdes i lleugers que pot ser fet servir mentre es transporten.
Normalment, tenen capacitat per a connectar-se a Internet i solen estar dissenyats per a executar una tasca concreta; tot i això, hi ha dispositius que ens permeten executar diferents tasques amb el mateix aparell.
Aquests dispositius normalment també poden connectar-se a un ordinador per tal de complementar les seves funcions, actualitzar-se o transferir dades.
Entre aquests dispositius podríem trobar el telèfon mòbil, el telèfon intel·ligent, el receptor GPS, l'organitzador personal (PDA), el cercapersones, l'ordinador portàtil, la tauleta tàctil, la calculadora, el reproductor d'àudio digital, la consola portàtil, la càmera fotogràfica i la càmera de vídeo.
Dins del sector tecnològic i més concretament de l'electrònica de consum un wearable o dispositiu wearable és aquell dispositiu que es porta a sobre, sota o inclòs a la roba i que està sempre encès, no necessita encendre's i apagar-se.
Unes altres de les seves característiques és que permet la multitasca pel que no requereix deixar de fer una altra cosa per ser usat i pot actuar com a extensió del cos o ment de l'usuari.
Malgrat que en l'actualitat se li coneix a aquesta categoria de productes com a dispositius wearable també poden anomenar-se dispositius vestibles o portables i fins i tot complements intel·ligents.
En l'actualitat els dispositius més importants dins d'aquest sector segons la seva categoria són rellotges intel·ligents, polseres d'activitat, ulleres intel·ligents o roba intel·ligent entre altres. Segons el seu ús es poden dividir en cinc grans grups:
-Salut
-Esports i Benestar
-Entreteniment
-Industrial
-Militar
En el sentit ampli del concepte els primers wearable podrien ser datats fa diversos segles i englobar objectes com els primers àbacs en collarets o anells al segle XVI, el primer rellotge de polsera datat en 1810 i fabricat per Breguet per a la Reina de Nàpols o el dispositiu ocult en sabates que van usar Thorp i Shannon per fer paranys en les ruletes dels casinos en les dècades dels 60' i 70'.
En 2015 es produeix el llançament de l'Apple Watch, rellotge intel·ligent al com es considera clau en el fort creixement que experimenta en aquests moments el mercat dels wearables.
Més informació: Atlantida
ràpidament, gairebé tots els aspectes de les nostres vides:
alguns per a millor, altres per a pitjor.
Joan Landgraf
La comunicació de camp proper o NFC (de l'anglès near field communication) és una tecnologia estandarditzada que té com a propòsit facilitar la interconnexió de dispositius i l'intercanvi de dades en un entorn acotat.
Neix a partir de la identificació per radiofreqüència (RFID), tecnologia que utilitza ones de ràdio per transferir dades des d'una etiqueta o targeta cap a un lector que la pugui identificar o rastrejar sense la necessitat de cap contacte entre ells.
La tecnologia NFC es basa en la identificació per radiofreqüència (RFID), una tecnologia sense fils que està en desenvolupament des de fa gairebé quatre dècades, quan es va començar a fer servir durant la Segona Guerra Mundial.
RFID permet l'ús d'un objecte (normalment anomenat tag RFID) que s'afegeix a un producte, animal o persona amb el propòsit d'identificació i seguiment fent servir ones de ràdio.
Un tag RFID consta de dues parts principals:
-Un circuit integrat que emmagatzema i processa la informació, modula i demodula el senyal de radiofreqüència i altres funcions especialitzades.
-Una antena per rebre i transmetre el senyal.
Una de les característiques principals de la tecnologia NFC és que combina les funcions de tag i emissor/receptor RFID en un únic dispositiu.
A més, en ser una extensió del RFID és compatible amb tota la seva infraestructura existent.
L'any 2004 sorgeix l'NFC Forum que, basant-se en aquest estàndard, crea una sèrie de protocols que normalitzen la forma en què NFC s'ha de fer servir per a garantir la interoperabilitat de dispositius de diferents fabricants.
Més informació: Xataca Android
tenen l'experiència de construir aquestes màquines,
tot i que la necessitat del mercat,
si la RFID s'enlaira,
seria d'un milió de màquines funcionant en paral·lel.
Mike Marsh
La geolocalització és la capacitat per obtenir la ubicació geogràfica real d'un objecte, com un radar, un telèfon mòbil o un ordinador connectat a Internet.
La geolocalització pot referir-se a la consulta de la ubicació, o bé per a la consulta real de la ubicació.
El terme geolocalització està estretament relacionat amb l'ús de sistemes de posicionament, però pot distingir-se d'aquests per una major èmfasi en la determinació d'una posició significativa (per exemple, una adreça d'un carrer) i no només per un conjunt de coordenades geogràfiques.
Aquest procés és generalment emprat pels sistemes d'informació geogràfica, un conjunt organitzat de maquinari i programari, més dades geogràfiques, que es troba dissenyat especialment per capturar, emmagatzemar, manipular i analitzar en totes les seves possibles formes la informació geogràfica referenciada.
Més informació: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)
la localització en els espais de la nostra intimitat
que la determinació de dates.
