La Piràmide de Maslow, o jerarquia de les necessitats humanes, és una teoria psicològica proposada per Abraham Maslow en el seu article A Theory of Human Motivation) de 1943, que posteriorment va ampliar.
Maslow formula una jerarquia de necessitats humanes i defensa que així que hom satisfà les necessitats més bàsiques (part inferior de la piràmide), els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevats (part superior de la piràmide).
L'escala de les necessitats es descriu com una piràmide de cinc nivells: els quatre primers nivells constitueixen les necessitats de dèficit (dèficit needs o D-needs) (primordials) i el nivell superior el va denominar autorealització, motivació de creixement o necessitat de ser (being needs o B-needs). La diferència rau en el fet que fins que les necessitats de dèficit no són satisfetes, la necessitat de ser és una motivació contínua.
La idea bàsica és que només s'atenen necessitats superiors fins que s'han satisfet les necessitats inferiors, és a dir, tots aspirem a satisfer necessitats superiors.
Les forces de creixement originen un moviment ascendent en la jerarquia, mentre que les forces regressives empenyen les necessitats prepotents cap avall en la jerarquia
Són necessitats fisiològiques bàsiques per mantenir l'homeòstasi (tendents a la supervivència):
-Necessitat de respirar, beure aigua (hidratar-se) i alimentar-se.
-Necessitat de dormir (descansar) i eliminar les deixalles corporals.
-Necessitat d'evitar el dolor i de tenir relacions sexuals.
-Necessitat de mantenir la temperatura corporal, amb un ambient càlid o amb vestidures.
Les necessitats de seguretat sorgeixen quan les necessitats fisiològiques ja estan satisfetes. Es refereixen a sentir-se segur i protegit:
-Seguretat física (tenir un refugi que ens protegeixi de la intempèrie) i de salut (assegurar l'alimentació futura).
-Seguretat de recursos (disposar d'educació, transport i sanitat necessaris per sobreviure amb dignitat).
-Necessitat de veure protegits els teus béns i els teus actius (casa, diners...)
Les necessitats d'amor i pertinença són les relacionades amb la nostra naturalesa social:
-Funció de relació (amistat).
-Participació (inclusió grupal).
-Acceptació social.
Se satisfan per mitjà de les funcions de serveis i prestacions que inclouen activitats esportives, culturals i recreatives. L'ésser humà per naturalesa sent la necessitat de relacionar-se, de ser part d'una comunitat, d'agrupar-se en famílies, amb amistats o en organitzacions socials, amb sentiments com l'amistat, la companyia, l'afecte i l'amor. Aquestes es formen a partir de l'esquema social.
Maslow va descriure dos tipus de necessitats d'estima, una que qualificà d'alta i una altra, de baixa.
-L'estima alta consisteix en la necessitat del respecte a un mateix. Inclou sentiments com ara la confiança, la competència, el mestratge, els èxits, la independència i la llibertat.
-L'estima baixa consisteix en el respecte que les altres persones tenen a l'individu: la necessitat d'atenció, d'estima, de reconeixement, de reputació, d'estatus, de dignitat, de fama, de glòria i, fins i tot, de domini.
La minva d'aquestes necessitats es reflecteix en una baixa autoestima i en un complex d'inferioritat. Qui ha satisfet aquesta necessitat se sent recolzat en el sentit de la vida i en la valoració com a individu i professional, i tranquil·lament pot ascendir cap a la necessitat de l'autorealització.
La necessitat d'autoestima és la necessitat de l'equilibri en l'ésser humà, ja que esdevé el pilar fonamental per tal que l'individu es converteixi en la persona d'èxit que sempre ha somiat o -contràriament- en una persona abocada al fracàs, que no pot aconseguir res pels seus propis mitjans.
Aquest últim nivell és una cosa diferent i Maslow va emprar diversos termes per denominar-lo: motivació de creixement, necessitat de ser i autorealització.
És la necessitat psicològica més elevada de l'ésser humà, es troba en la jerarquia més elevada, i quan se satisfà hom troba una justificació o un sentit vàlid a la vida per mitjà del desenvolupament potencial d'una activitat. S'hi arriba quan tots els nivells anteriors ja s'han aconseguit i completat, si més no fins a cert punt.
Maslow va definir en la seva piràmide les necessitats bàsiques de l'individu d'una manera jeràrquica,
col·locant les necessitats més bàsiques o simples a la base de la
piràmide i les més rellevants o fonamentals en el cim de la piràmide, a
mesura que les necessitats van sent satisfetes o aconseguides sorgeixen
altres d'un nivell superior o millor. En l'última fase es troba amb
l'autorealització que no és més que un nivell de plena felicitat o
harmonia.
Més informació: IOC
és canviar la seva consciència de si mateixa.
.jpg)
Exemples, entre els més coneguts, per al correu electrònic:
-No s'ha d'escriure una paraula o un text en majúscules. Qui ho fa ha de saber que vol dir que crida (el que escriu).
-No s'ha de reenviar mai a altres persones extractes del text d'un correu electrònic que s'hagi rebut a títol personal.
-Cal evitar l'enviament de fitxers adjunts (excepte si el destinatari els està esperant) a un correu electrònic.
-No s'han de posar les adreces de múltiples destinataris que tothom pugui llegir, error corrent quan s'envia un correu a una llista de destinataris. Es pot utilitzar l'opció CCO, amb còpia oculta, per afegir moltes adreces sense fer-les visibles per a tots els destinataris.
No hi ha ningú que controli la xarxa, per tant, no hi ha cap sistema establert de sancions per a qui no segueix la netiquette. En general, és la mateixa comunitat d'usuaris qui fa pressió per establir i mantenir unes regles. Algunes d'aquestes regles són esteses de manera gairebé universal, d'altres s'usen només en comunitats o projectes determinats.
Més informació: Pangea
El 28 d'octubre de 1995, Sally Hambridge, una directiva d'Intel, va elaborar oficialment el document anomenat Netiquette Guidelines orientat als treballadors de l'empresa perquè aprenguessin com comportar-se a Internet, en aquella època, una cosa molt més minoritària que ara.
Aquest document defineix les regles d'etiqueta de la xarxa en nom de la comunitat oberta que participa en el desenvolupament d'estàndards d'Internet. No obstant això, aquestes normes d'etiqueta no són rígides i inamovibles, sinó que s'adapten a cada comunitat o grup social, els quals van elaborant les seves pròpies regles, i fins i tot designant a persones encarregades únicament del seu compliment.
El llibre Netiquette de Virgínia Shea publicat en 1994 conté 10 regles bàsiques de comportament a la xarxa, els quals es descriuen a continuació:
-Regla 01: Mai oblideu que la persona que llegeix el missatge és un altre ésser humà amb sentiments que poden ser ferits.
-Regla 02: Seguiu els mateixos estàndards de comportament en línia que seguiu en la vida real.
-Regla 03: Escriure tot en majúscules es considera com cridar i, a més, dificulta la lectura.
-Regla 04: Respecteu el temps i l'amplada de banda d'altres persones.
-Regla 05: Mostreu el vostre costat bo mentre us mantingueu en línia.
-Regla 06: Compartiu els vostres coneixements amb la comunitat.
-Regla 07: Ajudeu a mantenir els debats en un ambient sa i educatiu.
-Regla 08: Respecteu la privadesa de terceres persones.
-Regla 09: No abuseu del vostre poder o dels avantatges que pugueu tenir.
-Regla 10: Excuseu els errors d'altres. Compreneu els errors dels altres igual que espereu que els altres comprenguin els vostres.
Aquests imperatius, o manaments, es poden sintetitzar en dos: Posar-se al lloc de l'altre sempre que utilitzem la xarxa i pensar que l'altre no és sempre com jo.
Més informació: El Bloc d'Escacc
estan transformant ràpidament gairebé
tots els aspectes de les nostres vides:
alguns per a millor, altres per a pitjor.
Joan Landgraf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada