divendres, 19 de novembre del 2021

ACTIC C2. XARXES I TECNOLOGIA DE LA CONNECTIVITAT

Avui, The Grandma ha continuat la seva formació en ACTIC amb les companyes de Castelldefels.

Han estat parlant sobre la tecnologia de la connectivitat i els tipus de xarxes.

Una Xarxa d'Àrea Personal és una xarxa informàtica per a la comunicació entre diferents dispositius (ordinadors, dispositius d'àudio, impressores) propers al punt d'accés.

Aquestes xarxes normalment tenen un abast d'uns pocs metres i per a ús personal.

Més informació: Go Travels

Una xarxa d'àrea local o LAN (de l'anglès Local Area Network) és un tipus de xarxa informàtica caracteritzada pel seu caràcter local o de curta distància, com ara una casa, una oficina o un hotel; és a dir, la seva extensió està limitada a uns 200 metres que podria arribar a 1 quilòmetre usant repetidors.

Les tecnologies més emprades en LAN són Ethernet i Wi-Fi. En definitiva, una LAN, permet la connexió i/o comunicació de dues o més màquines. L'oposat a una LAN és una WAN (Wide Area Network o xarxa de gran amplitud).

Aquestes dues contrasten pel fet que una LAN és molt més ràpida i acostuma a moure un volum més alt d'informació que una WAN i que les WAN normalment funcionen sobre línies dedicades.

Abans dels ordinadors personals, una empresa només podia tenir un ordinador central, i els usuaris hi accedien mitjançant terminals d'ordinador sobre un cable simple de baixa velocitat. Les xarxes com SNA d'IBM (l'Arquitectura de Xarxa de Sistemes) van ser dissenyades per unir terminals o ordinadors centrals a llocs remots sobre les línies llogades.

Les primeres LAN van ser creades a finals dels anys 1970 i se solien crear línies d'alta velocitat per connectar grans ordinadors centrals a un únic lloc. Molts dels sistemes fiables creats en aquesta època, com Ethernet i ARCNET van ser els més populars.

El creixement de CP/M i MS-DOS, basats en l'ordinador personal, va significar que en un lloc físic hi hagués desenes o centenars d'ordinadors. La intenció inicial de connectar aquests ordinadors va ser, generalment, compartir espai de disc i impressores làser, però això era molt car aquest temps. Hi havia moltes expectatives en el tema des del 1983 en endavant i la indústria de la informàtica va declarar que l'any que ve seria L'any de les LAN.

En realitat aquesta idea va caure a causa de la proliferació d'incompatibilitats de la capa física i la implementació del protocol de xarxa, i la confusió sobre la millor forma de compartir els recursos. El normal era que cada venedor tingués una targeta de xarxa, cablejat, protocol i sistema d'operació de xarxa.

-Servidor. El servidor és aquell o aquells ordinadors que comparteixen els seus recursos, maquinari i programari amb els altres equips de la xarxa. Les seves característiques són potència de càlcul, importància de la informació que emmagatzema i connexió amb recursos que es desitgen compartir.

-Estació de treball. Els ordinadors que prenen el paper d'estacions de treball aprofiten o tenen a la seva disposició els recursos que ofereix la xarxa així com els serveis que proporcionen els Servidors als quals poden accedir.

-Gateways o passarel·les. És un maquinari i programari que permet les comunicacions entre la xarxa local i grans ordinadors (mainframes). El gateway adapta els protocols de comunicació del mainframe (X25, SNA...) als de la xarxa, i viceversa.

-Bridges o ponts. És un maquinari i programari que permet que es connectin dues xarxes locals entre si. Un pont intern és el qual s'instal·la en un servidor de la xarxa, i un pont extern és el qual es fa sobre una estació de treball de la mateixa xarxa. Els ponts també poden ser locals o remots. Els ponts locals són els quals connecten a xarxes d'un mateix edifici, usant tant connexions internes com externes. Els ponts remots connecten xarxes distintes entre si, portant a terme la connexió a través de xarxes públiques, com la xarxa telefònica, RDSI o xarxa de commutació de paquets.

-Targeta de xarxa. També es denominen NIC (Network Interface Card). Bàsicament, realitza la funció d'intermediari entre l'ordinador i la xarxa de comunicació. En ella es troben gravats els protocols de comunicació de la xarxa. La comunicació amb l'ordinador es realitza normalment a través de les ranures d'expansió que aquest disposa, sigui ISA, PCI o PCMCIA. Encara que alguns equips disposen d'aquest adaptador integrat directament en la placa base.

-El mitjà. Constituït pel cablejat i els connectors que enllacen els components de la xarxa. Els mitjans físics més utilitzats són el cable de parell trenat, parell de cables, cable coaxial i la fibra òptica (cada vegada en més ús aquesta última).

-Concentradors de cablejat. Una LAN en bus usa solament targetes de xarxa en les estacions i cablejat coaxial per a interconnectar-les, a més dels connectors, no obstant això, aquest mètode complica el manteniment de la xarxa, ja que si falla alguna connexió tota la xarxa deixa de funcionar. Per a impedir aquests problemes les xarxes d'àrea local fan servir concentradors de cablejat per a realitzar les connexions de les estacions, en comptes de distribuir les connexions el concentrador les centralitza en un únic dispositiu mantenint indicadors lluminosos del seu estat i impedint que una d'elles pugui fer fallar tota la xarxa.

Les principals característiques d'una xarxa LAN són:

-Fiabilitat. Aquest tipus de xarxes ofereixen una gran qualitat de servei i solen tenir taxes d'error molt baixes.

-Abast. Té una extensió moderada, normalment va des d'uns pocs metres fins a uns pocs quilòmetres.

-Privadesa. Una xarxa d'àrea local ofereix privadesa al que la contracta. Generalment, l'organització és la propietària de la xarxa i de totes les seves funcionalitats.

-Velocitat de Transmissió. En ser les dimensions de la xarxa reduïdes, les velocitats de transmissió de dades són altes, normalment entre 10 i 1000 Mbps.

-Connectivitat. Permet la connexió amb altres xarxes locals o extenses a través del fil telefònic i mitjançant altres protocols com X.25 o TCP/IP.

Més informació: Eyewated

Una xarxa d'àrea metropolitana (Metropolitan Area Network o MAN, en anglès) és una xarxa d'alta velocitat (banda ampla) que dona cobertura a una àrea geogràfica extensa, proporciona capacitat d'integració de múltiples serveis mitjançant la transmissió de dades, veu i vídeo, sobre mitjans de transmissió tals com fibra òptica i parell trenat (MAN BUCLE), la tecnologia de parells de coure es posiciona com la xarxa més gran del món una excel·lent alternativa per a la creació de xarxes metropolitanes, per la seva baixa latència (entre 1 i 50 ms), gran estabilitat i la manca d'interferències radioelèctriques, les xarxes MAN BUCLE, ofereixen velocitats de 10 Mbps, 20 Mbps, 45 Mbps, 75 Mbps, sobre parells de coure i 100 Mbps, 1 Gbps i 10 Gbps mitjançant Fibra Òptica.

Aquest tipus de xarxes és una versió més gran que la LAN i que normalment es basa en una tecnologia similar a aquesta, la principal raó per distingir una MAN amb una categoria especial és que s'ha adoptat un estàndard perquè funcioni, que equival a la norma IEEE.

Les xarxes MAN també s'apliquen en les organitzacions, en grups d'oficines corporatives properes a una ciutat, aquestes no conté elements de commutació, els quals desvien els paquets per una de diverses línies de sortida potencials. Aquestes xarxes poden ser públiques o privades.

Les xarxes d'àrea metropolitana, comprenen una ubicació geogràfica determinada ciutat, municipi, i la seva distància de cobertura és major de 4 km. Són xarxes amb dos busos unidireccionals, cadascun d'ells és independent de l'altre pel que fa a la transferència de dades.

Més informació: FTTX Solution

Una WAN (de l'anglès, Wide Area Network o Xarxa d'Àrea Estesa) és un tipus de xarxa informàtica que destaca per la seva grandària, capaç de cobrir distàncies des de 100 Quilòmetres a 1000, així acostumen a ser WANs aquelles xarxes que traspassen límits municipals, regionals o estatals. Les WAN són formades per conjunts de LAN (xarxes petites). Normalment, quan parlem de WAN parlem de xarxes d'operadores, científiques o governamentals.

Una WAN és una xarxa punt a punt, és a dir, una xarxa de paquet commutat. Les xarxes WAN poden utilitzar sistemes de comunicació via satèl·lit o via ràdio. Va ser l'aparició dels portàtils i les PDA que van començar a introduir el concepte de xarxa sense fils.

Més informació: ILimit


 La creativitat és el poder de connectar
allò que aparentment no està connectat.
 
Guillem Plomer

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada