Han estat parlant sobre dispositius perifèrics, drivers/controladors i tecnologia plug & play.
Un perifèric es troba fora del contenidor principal anomenat caixa o torre).
Actualment, també es fa referència com a perifèrics als dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són elements complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador. És el cas d'alguns dispositius inclosos en ordinadors portàtils, com el monitor, el teclat, el ratolí o càmeres web.
El concepte perifèric fa referència, no tant a la posició física d'un component, com a la seva situació lògica respecte al bus principal del sistema. En certa manera, tot allò que no sigui la CPU, la memòria principal, la memòria secundària (per exemple el disc dur) i el bus del sistema, és considerat perifèric.
S'entén, doncs, per perifèric al conjunt de dispositius que, sense pertànyer al nucli fonamental de l'ordinador, format per la CPU i la memòria central, permetin fer operacions d'entrada/sortida (E/S) complementàries al procés de dades que realitza la CPU. Aquestes tres unitats bàsiques en un ordinador, CPU, memòria central i el subsistema d'E/S, estan comunicades entre si per tres busos o canals de comunicació:
-El bus d'adreces. Per seleccionar la direcció de la dada o del perifèric al qual es vol accedir.
-El bus de control. Bàsicament per seleccionar l'operació a realitzar sobre la dada (principalment lectura, escriptura o modificació).
-El bus de dades. Per on circulen les dades.
Tot i que el terme perifèric implica sovint el concepte d'addicional, però no essencial, molts d'ells són elements fonamentals per a un sistema informàtic. El teclat i el monitor, imprescindibles en qualsevol ordinador personal d'avui en dia (no ho van ser en els primers computadors), són possiblement els perifèrics més comuns, i és possible que molta gent no els consideri com a tal pel fet que generalment es prenen com a part necessària d'un ordinador.
El ratolí és possiblement l'exemple més clar d'aquest aspecte. Fa menys de vint anys no tots els ordinadors personals incloïen aquest dispositiu. El sistema operatiu MS-DOS, el més comú en aquesta època, tenia una interfície de línia d'ordres per a la qual no era necessària l'ocupació d'un ratolí, tot es feia mitjançant comandes de text. Va ser amb la popularització de Finder, sistema operatiu de l'Apple Macintosh d'Apple i la posterior aparició de Windows quan el ratolí va començar a ser un element imprescindible en qualsevol llar dotat d'un ordinador personal. Actualment, hi ha sistemes operatius en mode text que poden prescindir del ratolí com, per exemple, alguns sistemes bàsics d'UNIX i GNU / Linux.
Els perifèrics poden classificar-se en 5 categories principals:
Perifèrics d'entrada. Capten i envien les dades al dispositiu que els processarà.
Els perifèrics d'entrada són aquells dispositius que han estat construïts per trametre informació cap a l'ordinador (obviant els senyals de control), com ara imatges o moviments.
-Teclat
-Ratolí
-Ratolí de bola (Trackball)
-Palanca de control (Joystick)
-Pantalla tàctil
-Controlador de videojoc (Gamepad)
-Micròfon
-Escàner
-Terminal d'ordinador
-Reconeixement de la parla
-Càmera web
-Tauleta digitalitzadora
-Lector de codi de barres
Perifèrics de sortida. Són dispositius que mostren o projecten informació cap a l'exterior de l'ordinador. La majoria són per a informar, alertar, comunicar, projectar o donar a l'usuari certa informació, de la mateixa manera s'encarreguen de convertir els impulsos elèctrics en informació llegible per l'usuari. No obstant això, no tots d'aquest tipus de perifèrics és informació per l'usuari.
Els perifèrics de sortida són aquells dispositius que han estat construïts per enviar informació cap a fora de l'ordinador (obviant els senyals de control), com ara imatges o senyals.
a) Impressió
-Traçador (plotter)
-Impressora
-Terminal braille
b) So
-Sintetitzador de veu
-Targeta de so
-Altaveus
c) Visual
-Targeta gràfica
-Monitors
-Visualitzador braille
Perifèrics d'entrada/sortida (E/S). Serveixen bàsicament per a la comunicació de l'ordinador amb el medi extern. Els perifèrics d'entrada/sortida són els que utilitza l'ordinador tant per trametre com per rebre informació. La seva funció és la d'emmagatzemar o guardar de forma permanent o virtual tot allò que fem amb l'ordinador perquè pugui ser usat pels usuaris o altres sistemes.
-Disc dur
-Gravadora i/o lector de CD
-Gravadora i/o lector de DVD
-Gravadora i/o lector de HD-DVD
-Memòria Flash
-Cintes magnètiques
-Memòria portàtil
-Disquet
-Pantalla tàctil
-Nucli virtual
-Gravadora i/o lector de CD
-Gravadora i/o lector de DVD
-Gravadora i/o lector de Blu-ray
-Gravadora i/o lector de HD-DVD
Perifèrics d'entrada/sortida que permeten a un sistema informàtic emmagatzemar informació per a ser recuperada posteriorment.
a) Removibles (Llegeixen/escriuen medis portables)
-CD
-DVD (Lector de disc òptic)
-Memòria USB
b) No-removibles
-Disc dur
Perifèrics d'emmagatzematge. Són els dispositius que emmagatzemen dades i informació per bastant temps. La memòria RAM no pot ser considerada un perifèric d'emmagatzematge, ja que la seva memòria és volàtil i temporal.
Perifèrics de comunicació. Són els perifèrics que s'encarreguen de comunicar-se amb altres màquines o computadores, sigui per treballar en conjunt, o per enviar i rebre informació.
Més informació: Eye Wated
És un programari que fa que una màquina ràpida sigui lenta.
Craig Bruce
Un controlador de dispositiu, comunament anomenat controlador, o, en anglès, driver, és un programa informàtic que permet al sistema operatiu d'un ordinador interaccionar amb un perifèric, fent una abstracció del maquinari i proporcionant una interfície -possiblement estandarditzada- per a poder-lo utilitzar.
Els controladors de dispositius (device driver) són programes afegits al nucli del sistema operatiu, concebuts inicialment per gestionar perifèrics i dispositius especials.
Un driver simplifica la programació, actuant com a traductor entre un dispositiu de maquinari i les aplicacions o sistemes operatius que l'usen.
Plug and Play (abreviat PnP, en anglès per a endollar i funcionar és un estàndard de maquinari incorporat al sistema operatiu d'un ordinador que requereix que un component o una aplicació s'autoidentifiqui per a dur a terme una instal·lació automàtica.
Aspira a una instal·lació amb una intervenció mínima de banda de l'usuari per tal de minimitzar els errors de manipulació o de parametrització.
Existeixen diversos noms o acrònims que es refereixen al mateix concepte, tots d'origen anglès: PnP, i hot-swapping (literalment intercanvi en calent).
El terme Plug and Play seria associat a Microsoft, que el va fer servir en referència al seu sistema operatiu Windows 95, però tals aplicacions ja existien al Macintosh, des del 1984.
Els perifèrics veritablement PnP ho són a dos nivells: el material i el de programari. En principi, l'ordinador ha de ser capaç de suportar nous perifèrics sense crear problemes físics o elèctrics en aquests últims. L'ordinador igualment ha de ser capaç de detectar els canvis de configuracions a fur i a mesura que els perifèrics s'afegeixen i es treuen, com ho fan els connectors USB i FireWire.
Una forma més restringida de Plug and Play existeix igualment per sistemes operatius que no gestionen aquests canvis dinàmics: el sistema power down, plug, power up, and play.
Més informació: SIAICA
Steve Wozniak
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada