El màrqueting al carrer és una forma de màrqueting de guerrilla que utilitza mètodes no tradicionals o no convencionals per promocionar un producte o servei.
Moltes empreses utilitzen volants, cupons, pòsters i mostres d'art com una alternativa rendible als mètodes tradicionals de màrqueting com la televisió, la premsa escrita i les xarxes socials.
Basat en les característiques canviants dels consumidors actuals, com ara un major coneixement del producte i expectatives de transparència, l’objectiu del màrqueting al carrer és utilitzar la comunicació directa per millorar el reconeixement de la marca.
Aquest estil de màrqueting va augmentar en popularitat el 1986 quan Jay Conrad Levinson va publicar el seu llibre Guerrilla Marketing, que va preparar el futur per a campanyes de marques no convencionals i anormals. El màrqueting al carrer sovint es confon amb el màrqueting ambiental, que és una estratègia de màrqueting que consisteix a col·locar anuncis en objectes poc habituals o en llocs poc habituals on no s’acostuma a esperar que es publiqui cap anunci.
A diferència de les típiques campanyes de màrqueting públic que fan servir cartelleres, el màrqueting al carrer implica l’aplicació de múltiples tècniques i pràctiques per establir un contacte directe amb els clients.
Els objectius d'aquesta interacció inclouen provocar una reacció emocional en clients potencials i aconseguir que la gent recordi les marques d'una manera diferent.
Per definició, el màrqueting no convencional existeix en plena oposició al màrqueting comercial, que es deriva de la introducció dels 4 Ps de McCarthy el 1960. Durant les darreres cinc dècades, el màrqueting al carrer s'ha convertit en un tema de discussió en evolució, especialment entre les pimes (petites i mitjanes empreses) que tenen poc o cap pressupost publicitari. Als anys seixanta i setanta, el màrqueting al carrer va ser un èxit massiu, ja que molts consumidors no van reconèixer inevitablement les activitats guerrilleres com una publicitat en aquest moment per la seva naturalesa poc freqüent.
Descarregar CFGS Gestió de productes i promocions en el punt de venda
Després de descobrir que no hi havia aquest llibre, Levinson va decidir escriure'l ell mateix. Així, va néixer la nova estratègia per a les pimes: pressupost reduït, grans resultats, que pretenia ajudar a moltes empreses a sobreviure als anys vuitanta i noranta mitjançant aquestes innovadores activitats publicitàries.
Al principi, la distribució de fulletons, cupons, pòsters o volants constituïa la primera forma de màrqueting al carrer i es podia utilitzar d'una manera estratègica per fer publicitat als consumidors de les empreses més petites. La facilitat d'utilitzar aquest tipus d'estratègia publicitària va provocar un enorme augment del nombre de petites empreses que s'obrien.
Hi va haver dos factors combinats que van portar el màrqueting al carrer a l'èxit; el primer és que els consumidors s'havien tornat cínics i començaven a sentir-se aclaparat per la saturació excessiva d'anuncis; el segon era un entorn econòmic canviant que obligava les empreses a crear maneres rendibles de comercialitzar els seus productes.
Quan va arribar la crisi financera del 2008, moltes empreses grans es van veure obligades a reduir dràsticament els pressupostos de comunicació. El 2012, els ingressos publicitaris van patir una forta caiguda, amb la caiguda de la televisió del 4,2% i la caiguda del 8,1% per a premsa. Aquestes noves retallades pressupostàries van obligar les empreses més grans a adoptar una nova forma poc convencional de publicitat i promoció en forma de màrqueting al carrer.
Una exitosa campanya de màrqueting al carrer s'esforça per assolir qualsevol combinació dels objectius següents:
1. Comunicar-se amb els consumidors en el seu entorn natural i quotidià.
2. Generar buzz o el boca-orella al voltant d'un producte, marca, causa o institució.
3. Crear consciència i lleialtat de marca mitjançant la participació en la vida real en experiències memorables.
Al llarg dels anys, el màrqueting al carrer s'ha desenvolupat per incloure campanyes que utilitzen el carrer com a plataforma per a experiències viscudes pels consumidors a través de la interacció amb productes/marques i els actors o accessoris mobilitzats amb aquest propòsit.
S'han d'identificar els llocs públics de la campanya, com ara platges, esdeveniments culturals, llocs propers a les escoles, esdeveniments esportius i centres d'esbarjo per a nens. A continuació, les empreses desenvolupen un pla per atraure diferents mitjans i el mercat objectiu. Els esdeveniments de màrqueting al carrer comporten activitats inusuals i tecnologia, per tal d'atraure l’atenció dels possibles consumidors.
Els plans haurien de tenir en compte la comunicació global; la campanya interactua directament amb els clients i els mitjans de comunicació de l'escena i, a través d'ells, pot arribar a un públic molt més ampli. També es poden desenvolupar per identificar oportunitats i recopilar informació sobre productes, mercats i competidors. Per fidelitzar els clients, s'implementen estratègies per evitar la pèrdua de posició al mercat i la campanya de màrqueting al carrer es pot augmentar amb publicitat suplementària a través d'altres suports, com la ràdio i la televisió.
Descarregar CFGS Polítiques de màrqueting
màrqueting i innovació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada