Avui, Els Tintorers i The Grandma han estat parlant i debatint sobre diferents habilitats comunicatives i socials com l'empatia, l'assertivitat i la resiliència.
L'empatia és la participació efectiva i, en general, emotiva d'una persona en una realitat aliena.
Ser empàtics és ser capaços de llegir emocionalment a les persones. Sembla ser un mecanisme adaptatiu, donat que afavoreix l'altruisme i la comunicació.
Si bé és una qualitat innata, totes les persones són capaces d'identificar les emocions alienes i comparar-les amb les pròpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret, pot entrenar-se i augmentar mitjançant l'educació en valors, la meditació o pràctiques com el voluntariat, entre altres, és a dir, es pot aprendre a ser empàtic.
Empatia |
Les persones empàtiques són capaces d'escoltar els altres i de comprendre els seus motius i preocupacions; tendeixen
a ser més obertes i intel·lectualment estimulants i, en conseqüència,
resulten més populars i reben més reconeixement social.
Una persona empàtica sap reconèixer les necessitats comunicatives i emocionals dels altres i sovint s'anticipa a les seves demandes. Però un excés d'empatia, o el no distanciament del patiment dels altres, pot provocar una depressió, freqüent en professions assistencials, com els assistents o les infermeres, i en la docència.
Els educadors han de tenir una gran capacitat empàtica, atès que han d'entendre els seus alumnes completament. Els mestres empàtics milloren la motivació i les habilitats acadèmiques dels alumnes, com la lectura, l'escriptura i les habilitats aritmètiques. Un ambient positiu creat pel professor també salvaguarda i augmenta la motivació dels alumnes per a l'aprenentatge.
Aquelles accions i activitats que augmenten la capacitat d'empatia són les següents:
-Escoltar amb interès (Comunicació Verbal i No Verbal).
-Analitzar conjuntament les situacions i aprofundeix en elles.
-Valorar les implicacions personals.
-No deixar-se portar per la "síndrome d'Estocolm".
-Llegir obres de ficció.
L'empatia és una eina per construir persones en grups,
que ens permet funcionar més en comunitat
i no ser persones tan obsessionades en sí mateixes.
Neil Gaiman
L'assertivitat és la capacitat d'autoafirmar els drets d'un mateix, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres.
Ser assertiu consisteix a ser capaç de proposar i defensar un argument,
una reclamació o una postura amb un capteniment de confiança en hom
mateix; encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa
tothom, o el que se suposa que és correcte.
És una habilitat comunicativa, molt emprada en la psicologia i que s'ha aplicat a tota mena de camps, inclosa la política.
Com a estil comunicatiu, els comunicadors assertius es distingeixen dels passius i dels agressius.
Els comunicadors passius no defensen els seus propis límits o drets, permetent que els comunicadors agressius els influenciïn i acabin per acceptar o creure allò que el comunicador agressiu els diu.
Els comunicadors agressius no respecten els límits dels altres i proven d'influenciar-los amb l'objectiu que acabin per defensar les postures d'aquests primers.
Al contrari, els comunicadors assertius
no tenen por de defensar les seves opinions o provar d'influenciar
altri, però sempre respectant-ne els límits i procurant d'aprendre de
les opinions dels altres, encara que en principi siguin oposades a les
seves.
Els assertius també són capaços de defensar-se davant l'intent d'invasió comunicativa que fan els comunicadors agressius. Cal dir, tanmateix, que un ésser humà pot comportar-se amb persones diferents usant qualsevol d'aquests comportaments.
Les persones assertives mantenen un estil on no van a guanyar ni a perdre, si no a arribar a un acord. El seu comportament extern sol transmetre una parla fluida, sense bloquejos ni paraules repetides, un estil no intimidatori i relaxat. Expressen sentiments, defensen sense agredir, tenen capacitat per discrepar obertament, de demanar aclariments, de dir que no i saber acceptar errors.
Una persona assertiva presenta:
-Patrons de pensament. Coneixen i creuen en els seus drets i en els drets dels altres. Les seves conviccions són gairebé sempre racionals.
-Sentiments i emocions. Bona autoestima, no se senten superiors ni inferiors, estan satisfets de les seves relacions i es respecten a ells mateixos. Mostren sensació de control emocional.
-Conseqüències de la conductiva assertiva. Frenen o desmarquen els atacs, aclareixen errors, mostren sensació de respecte i valoració per part dels altres, solen ser considerats com a bones persones però que no es deixen influenciar.
Assertivitat |
L'assertivitat es pot assolir per diferents tècniques, que molt sovint es barregen en la comunicació interpersonal per tal d'aconseguir els objectius plantejats.
-El disc ratllat. Com el seu nom indica consisteix a parlar com un disc ratllat, repetint una vegada i una altra allò que hom vol dir.
L'objectiu
final és que la persona manipuladora es convenci que no aconseguirà el
seu propòsit. És una tècnica bàsica de comunicació assertiva fonamentada
en la tenacitat. Pot semblar una forma molt mecànica de comunicar-se,
però és efectiva en situacions que hi ha tensió i quan hom vol
mantenir-se ferm.
-Compromís viable i autorevelació. Aquesta tècnica pretén aconseguir que les dues persones obtinguin part del que volen i arribin a un compromís viable partint de l'autorevelació, és a dir, de proporcionar informació del que hom sent i pensa amb la fita de facilitar el diàleg. L'única limitació pràctica per arribar a un compromís és el respecte als propis valors. Quan un creu que la seva opinió o actitud és correcta, cedir i arribar a un compromís viable no és un acte d'assertivitat sinó d'abandonament del propis objectius.
-Asserció negativa. Té com a objectiu enfrontar els propis errors quan s'han comès i les crítiques que aquests generen.
Es tracta d'anar més enllà i emprar frases del tipus: no hauria d'haver fet això, ha estat una falta de consideració per la meva part, em sap greu haver..., té tota la raó i de veritat que ho sento. Sense adonar-me m'he distret i no he entès...
-El banc de boira. És una tècnica que s'utilitza quan algú fa una crítica que intenta manipular. En aquest cas, la persona assertiva no està d'acord amb la crítica i no vol demostrar que el que pensa és el més correcte.
El
banc de boira funciona bé perquè fa tres accions importants: redueix el
sentiment d'angoixa o de culpa que es produeix quan una persona és
criticada; redueix la quantitat de crítiques perquè la persona que les
fa s'adona que no són gens efectives; i redueix el conflicte perquè no
es produeix un enfrontament car la persona assertiva no pretén demostrar
que l'altre s'equivoca.
Aquesta tècnica empra els arguments de la persona que critica, però sense que intervingui un sentiment de confrontació, perquè s'utilitzen frases del tipus: és possible, potser tens raó, segur que a tu t'ho sembla, segur que a tu et fa aquesta sensació...
-Interrogació negativa. Tècnica pensada per a fer front als judicis que fan els altres d'un mateix mitjançant obligar a la persona critica a explicar la seva opinió, i deixar clar que no serà acceptada perquè sí.
Davant les afirmacions de l'altra persona, la persona assertiva respon preguntant: que té de dolent, de rar, d'estúpid...
Més informació: Psicologia Flexible
La gent més gran sol ser assertiva,
desconfiada i pràctica.
David Shields
La resiliència és la capacitat que té una persona per a resistir i afrontar situacions traumàtiques per tal de tornar al nostre estat estàndard, a més també és l'aptitud de reaccionar positivament malgrat les dificultats.
La resiliència està relacionada amb l'autoestima de tal forma que implica també l'autoconcepte, és a dir, els factors intrapersonals. Està demostrat que la resiliència d'una persona és major quan compta amb almenys una bona relació afectiva amb una persona. Quan un subjecte es comporta de manera resilient, pot recuperar-se després d'una vivència traumàtica i fins i tot pot sortir-ne enfortit.
La resiliència no és una qualitat innata sinó que aquesta és un conjunt de conductes, accions i pensaments.
Una persona amb un estrès diari, interromp l'equilibri tant intern com extern, presentant desafiaments i oportunitats. Tanmateix, els estressos rutinaris poden tenir impactes positius que afavoreixin la seva capacitat de recuperació. Algunes persones poden tractar amb més quantitats d'estrès que altres.
La
resiliència és l'adaptació integrada d'aspectes físics, mentals i
espirituals en un conjunt d'estats beneficiaris o perjudicials.
És important tenir en compte que la capacitat de resistència no és només superar una situació profundament estressant, sinó també sortir d'aquesta situació amb un funcionament competent.
La resiliència comporta que una persona es recuperi de la desgràcia com una persona més perfeccionada i més àgil. Ser resilient no significa que no pateixi conflictes ni inquietuds, sinó que sap superar-los.
Aquest terme no només es centra en malalties mentals sinó que també en la recuperació de malalties físiques i recuperacions d'escenaris traumàtics.
La resiliència es considera de forma positiva i no té relació amb la psicologia tradicional.
La resiliència psicològica es desenvolupa i s'ha de mantenir. Es pot dividir en set factors:
-Introspecció. Capacitat per a examinar-se internament, plantejar-se preguntes difícils i donar-se respostes honestes.
-Independència. Capacitat per mantenir distància física i emocional pel que fa als problemes sense caure en l'aïllament.
-Interacció. Capacitat per establir llaços íntims i satisfactoris amb altres persones.
-Iniciativa. Capacitat per a fer-se càrrec dels problemes i exercir control sobre ells.
-Creativitat. Capacitat per crear ordre, bellesa i objectius a partir del caos i del desordre.
-Sentit de l'humor. Predisposició de l'esperit a l'alegria, permet allunyar-se del focus de tensió, relativitzar i positivitzar.
-Consciència moral. Abasta tota la gamma de valors internalitzats per cada persona a través del seu desenvolupament vital.
Les característiques que defineixen a una persona amb resiliència psicològica són el compromís, el control i l'aprenentatge continu.
Hi ha dos tipus de resiliència: individual i col·lectiva.
-Resiliència individual. Gestiona l'estudi de la persona de manera específica, sense donar importància a l'entorn familiar.
-Resiliència col·lectiva. Pot ser familiar o comunitària.
Familiar. Té com a funció estudiar el funcionament intern de la família i observar com influeix als membres d'aquesta els problemes, com els afronten i la capacitat que tenen per superar aquests esdeveniments.
Comunitària. Dona importància als integrants d'una societat, els quals estan en contacte en el dia a dia; són els que generen una identitat i una manera de ser a un nivell social.
Obtenir la capacitat de crear resiliència és un projecte individual. No totes les persones reaccionen igual davant d'una situació traumàtica o complexa, és per això que a una persona li pot funcionar una estratègia millor que a una altra. Les diferents estratègies són:
-Establir relacions de recolzament dins i fora de la família.
-Evitar pensar que les crisis són obstacles insuperables.
-Acceptar que el canvi és part de la vida.
-Encaminar-te cap als teus objectius.
-Duu a terme accions decisives després de la reflexió.
-Conèixer-te a tu mateix.
-Resoldre conflictes mitjançant les habilitats comunicatives.
-Acceptar-te, estimar-te i cuidar-te com ets.
La resiliència consisteix a superar allò inesperat.
La sostenibilitat és sobreviure.
L’objectiu de la resiliència és prosperar.
Jamais Cascio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada