KRITA I GENIALLY, DIBUIX DIGITAL I CONTINGUT INTERACTIU

Avui, els Websors i The Grandma han compartit la darrera classe junts i han estat treballant amb tauletes de dibuix digital.

Krita és un editor d'imatges de mapa de bits dissenyat per al dibuix, el còmic, la il·lustració, la pintura digital, l'art conceptual i l'animació en 2D.

Compta amb un llenç OpenGL accelerat, suport per a la gestió del color, un motor de pinzell avançat, capes i màscares no destructives, gestió de capes basades en grups, suport per a gràfics vectorials i perfils de personalització commutables. Escrit en C++, usant Qt i sota la llicència lliure GPL v3.

-És multiplataforma, s'executa en Windows, macOS, Linux, Android i Chrome OS.

-Interfície intuïtiva amb panels personalitzables.

-Filtres i màscares avançades.

-Conjunt de pinzells i patrons personalitzables.

-Formats suportats de manera nativa: Document de Krita (.kra), OpenRaster (.ora), PPM, PGM, PBM, PNG, JPEG, Windows BMP, XPM, XMB, TIFF, EXR.

Inicià el desenvolupament el 1998 com a alternativa a GIMP i només per a Linux. En el seu primer llançament públic formava part del KOffice a la versió 1.4.0 el 21 de juny del 2005, posteriorment va formar part de la Calligra Suite. Abans d'aquest llançament públic havia estat anomenat KImageShop i posteriorment Krayon, però problemes legals van motivar el canvi del seu nom.

El setembre de 2022, Intel va esdevenir el primer patrocinador corporatiu de la Fundació Krita i es van preveure noves funcionalitats en l'apartat de pintura del programari.

Més informació: Krita

Descarregar Krita

Genially, també conegut com a Genial.ly, és una eina en línia per crear tot tipus de continguts visuals i interactius de manera fàcil i ràpida, d'ús individual o en equip. Aquest programari tot en un permet crear presentacions, infografies, ramificacions, imatges interactives i més continguts interactius.

Té un model freemium, de manera que qualsevol persona pot utilitzar la versió gratuïta de l'eina per temps il·limitat, o bé adquirir un dels plans premium per fer servir totes les característiques avançades.

Des que va néixer el 2015, ha obtingut diversos premis i reconeixements internacionals per la seva innovació en l'àmbit digital.

El 2024, Genially va aconseguir els 36 milions d'usuaris a tot el món, consolidant-se com una de les eines líders en el seu sector. Aquest mateix any, la companyia va ser guardonada amb el premi a la categoria de Negocis Digitals als Premis EmprenedorXXI de CaixaBank, en reconeixement al seu impacte i creixement en l'ecosistema emprenedor.

Per utilitzar-lo no cal descarregar res. L'eina disposa d'un editor en línia avançat per crear continguts des de qualsevol lloc. Ofereix més de 3.000 plantilles i milers de recursos (icones, tipografies, il·lustracions i fons) preparats per personalitzar el contingut.

Les plantilles estan dissenyades per un equip de dissenyadors professionals, pensant en les tendències i els estils més funcionals per a la comunitat de Genially, formada per persones de tots els països del món, tant del sector educatiu com corporatiu.

Més informació: Genially

 El Web tal com la vaig imaginar, 

encara no l'hem vista. 
El futur encara és molt més gran que el passat.

Tim Berners-Lee

GOOGLE FORMS, LA CREACIÓ DELS FORMULARIS EN LÍNIA

Avui, els Websors i The Grandma han treballat els Formularis de Google. 

Formularis de Google, en anglès Google Forms, és un programari d'administració d'enquestes que s'inclou com a part del conjunt gratuït de Google Docs Editors basat en la web que ofereix Google.

El servei també inclou Documents de Google, Google Spreadsheets, Presentacions de Google, Dibuixos de Google, Google Sites i Google Keep.

Formularis de Google només està disponible com una aplicació web. 

L'aplicació permet als usuaris crear i editar enquestes en línia mentre col·laboren amb altres usuaris a temps real.

La informació recopilada es pot introduir automàticament en un full de càlcul.

El servei de formularis de Google ha patit diverses actualitzacions al llarg dels anys. Les funcions inclouen, entre d'altres, cerca de menú, selecció aleatòria de preguntes per a un ordre aleatori, limitació de respostes a una vegada per persona, URL més curtes, temes personalitzats, generació automàtica de suggeriments de respostes en crear formularis, i un Pujar fitxer per als usuaris que responen preguntes que requereixen que comparteixin contingut o fitxers des de l'ordinador o Google Drive.

A l'octubre de 2014, Google va introduir complements per a formularis de Google que permeten als desenvolupadors externs afegir noves funcions a les enquestes, mentre que al juliol de 2017, Google va actualitzar formularis per afegir diverses funcions noves.

La validació de resposta intel·ligent és capaç de detectar l'entrada de text als camps del formulari per identificar el que està escrit i demanar a l'usuari que corregeixi la informació si l'entrada és incorrecta.

Depenent de la configuració d'ús compartit de fitxers a Google Drive, els usuaris poden demanar càrregues de fitxers de persones fora de les respostes d'opcions múltiples en una taula.

A Configuració, els usuaris poden fer canvis que afecten tots els formularis nous, com ara recopilar sempre les adreces de correu electrònic.

Formularis de Google presenta totes les funcions de col·laboració i ús compartit que es troben a Documents, Fulls de càlcul, Presentacions, Dibuixos i Sites.

Més informació: Google

  

Miro Google i crec que tenen una forta cultura acadèmica.
Solucions elegants a problemes complexos.

Mark Zuckerberg

EL CV AMB CANVA. QUI SOM? QUÈ OFERIM? COM HO FEM?

Avui, els Websors i The Grandma han treballat Canva amb la preparació dels seus CV. 

 

Han tractat diferents aspectes com la reputació, la gestió dels recursos i la jerarquia de les necessitats, fets que són vitals per a la composició final del nostre CV.

 

Com volem donar-nos a conèixer? Quins valors humans volem transmetre a través d'un CV? Com l'estructurem? Quines dades són més significatives? A què donem prioritat? Quines considerem que són les nostres necessitats bàsiques?...

 

Són algunes de les moltes preguntes que cal fer-se, preguntes necessàries per a poder plasmar en un sol paper tota aquella informació que volem transmetre: Qui som? Què oferim? Com ho fem? Perquè el nostre CV ha de contenir quelcom més que dades; ha de transmetre emocions.

 

Més informació: Canva

La Piràmide de Maslow, o jerarquia de les necessitats humanes, és una teoria psicològica proposada per Abraham Maslow en el seu article A Theory of Human Motivation) de 1943, que posteriorment va ampliar. 

Maslow formula una jerarquia de necessitats humanes i defensa que així que hom satisfà les necessitats més bàsiques (part inferior de la piràmide), els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevats (part superior de la piràmide).

L'escala de les necessitats es descriu com una piràmide de cinc nivells: els quatre primers nivells constitueixen les necessitats de dèficit (dèficit needs o D-needs) (primordials) i el nivell superior el va denominar autorealització, motivació de creixement o necessitat de ser (being needs o B-needs). La diferència rau en el fet que fins que les necessitats de dèficit no són satisfetes, la necessitat de ser és una motivació contínua.

La idea bàsica és que només s'atenen necessitats superiors fins que s'han satisfet les necessitats inferiors, és a dir, tots aspirem a satisfer necessitats superiors.

Les forces de creixement originen un moviment ascendent en la jerarquia, mentre que les forces regressives empenyen les necessitats prepotents cap avall en la jerarquia

Són necessitats fisiològiques bàsiques per mantenir l'homeòstasi (tendents a la supervivència):

-Necessitat de respirar, beure aigua (hidratar-se) i alimentar-se.

-Necessitat de dormir (descansar) i eliminar les deixalles corporals.

-Necessitat d'evitar el dolor i de tenir relacions sexuals.

-Necessitat de mantenir la temperatura corporal, amb un ambient càlid o amb vestidures.

Les necessitats de seguretat sorgeixen quan les necessitats fisiològiques ja estan satisfetes. Es refereixen a sentir-se segur i protegit:

-Seguretat física (tenir un refugi que ens protegeixi de la intempèrie) i de salut (assegurar l'alimentació futura).

-Seguretat de recursos (disposar d'educació, transport i sanitat necessaris per sobreviure amb dignitat).

-Necessitat de veure protegits els teus béns i els teus actius (casa, diners...)

Les necessitats d'amor i pertinença són les relacionades amb la nostra naturalesa social:

-Funció de relació (amistat).

-Participació (inclusió grupal).

-Acceptació social.

Se satisfan per mitjà de les funcions de serveis i prestacions que inclouen activitats esportives, culturals i recreatives. L'ésser humà per naturalesa sent la necessitat de relacionar-se, de ser part d'una comunitat, d'agrupar-se en famílies, amb amistats o en organitzacions socials, amb sentiments com l'amistat, la companyia, l'afecte i l'amor. Aquestes es formen a partir de l'esquema social.

Maslow va descriure dos tipus de necessitats d'estima, una que qualificà d'alta i una altra, de baixa.

-L'estima alta consisteix en la necessitat del respecte a un mateix. Inclou sentiments com ara la confiança, la competència, el mestratge, els èxits, la independència i la llibertat.

-L'estima baixa consisteix en el respecte que les altres persones tenen a l'individu: la necessitat d'atenció, d'estima, de reconeixement, de reputació, d'estatus, de dignitat, de fama, de glòria i, fins i tot, de domini.

La minva d'aquestes necessitats es reflecteix en una baixa autoestima i en un complex d'inferioritat. Qui ha satisfet aquesta necessitat se sent recolzat en el sentit de la vida i en la valoració com a individu i professional, i tranquil·lament pot ascendir cap a la necessitat de l'autorealització.

La necessitat d'autoestima és la necessitat de l'equilibri en l'ésser humà, ja que esdevé el pilar fonamental per tal que l'individu es converteixi en la persona d'èxit que sempre ha somiat o -contràriament- en una persona abocada al fracàs, que no pot aconseguir res pels seus propis mitjans.

Aquest últim nivell és una cosa diferent i Maslow va emprar diversos termes per denominar-lo: motivació de creixement, necessitat de ser i autorealització.

És la necessitat psicològica més elevada de l'ésser humà, es troba en la jerarquia més elevada, i quan se satisfà hom troba una justificació o un sentit vàlid a la vida per mitjà del desenvolupament potencial d'una activitat. S'hi arriba quan tots els nivells anteriors ja s'han aconseguit i completat, si més no fins a cert punt.

Maslow va definir en la seva piràmide les necessitats bàsiques de l'individu d'una manera jeràrquica, col·locant les necessitats més bàsiques o simples a la base de la piràmide i les més rellevants o fonamentals en el cim de la piràmide, a mesura que les necessitats van sent satisfetes o aconseguides sorgeixen altres d'un nivell superior o millor. En l'última fase es troba amb l'autorealització que no és més que un nivell de plena felicitat o harmonia.

Més informació: IOC

El que és necessari per a canviar una persona

és canviar la seva consciència de si mateixa.

Abraham Maslow

EL LLIBRE ELECTRÒNIC O DIGITAL (E-BOOK) I L'HIPERTEXT

Avui, els Websors i The Grandma han treballat creant documents digitals. 

 

Un llibre electrònic o llibre digital (en anglès electronic book o, col·loquialment, eBook) és la versió electrònica o digital d'un llibre en format paper. 

 

Tot i això pot existir un llibre electrònic sense versió impresa i, per tant, és més precís entendre que és una publicació digital basada en imatges i text i que és produïda, publicada i llegible en ordinadors o altres aparells digitals.

 

Alguns autors defensen que cal fer una distinció entre el llibre electrònic i l'hipertext. L'hipertext està destinat a l'estructuració de la informació a través d'enllaços, mentre que un llibre digital (o electrònic) no és més que la digitalització d'un llibre originàriament editat en paper. Un exemple d'hipertext seria WikiSource, i un llibre electrònic qualsevol llibre en format digital que pugui trobar-se a Internet o CD-ROM.

 

Qualsevol ordinador amb el programari adequat pot servir per llegir llibres electrònics. Tot i això cada cop és més habitual llegir-ne en aparells especialitzats: els lectors de llibres electrònics, com ara l'Amazon Kindle, amb bona autonomia i llegibilitat gràcies a l'ús de paper electrònic. Cal remarcar que aquests aparells no són pròpiament llibres electrònics sinó que en són els aparells lectors. Per altra banda també s'està promocionant la seva lectura en smartphones i tauletes com l'iPad.

 

Es poden usar diversos dispositius com a llibre digital: un PC, una PDA, un ordinador portàtil, i en general qualsevol dispositiu que disposi de pantalla i memòria.

 

Al final de la primera dècada del segle XXI, però, van començar a aparèixer dispositius la funció exclusiva dels quals era servir de llibre digital. Aquests dispositius es caracteritzen per un disseny que permet emular la versatilitat del llibre de paper tradicional. Així es va buscar: mobilitat i autonomia (dispositius mòbils amb baix consum d'energia per a permetre lectures prolongades sense necessitat de recarregues); pantalles amb unes dimensions suficients per a mostrar documents tradicionals (un A4 o un A5); i alt nivell de contrast. fins i tot a plena llum del dia.

 

En aquest context apareix la tinta electrònica, que té un efecte paper (provocat per l'absència d'il·luminació pròpia i per l'alt contrast obtingut) i baix consum (ja que aquesta tecnologia només necessita alimentació per a fer els canvis de pantalla).

 

Entre els formats més utilitzats pels llibres electrònics, i citats segons l'extensió d'arxiu, hi ha: l'.EPUB, el .PRC (Mobipocket), el .PDF, l'.HTML, el .TXT i el .DOC. Aquests formats, en no ser trivials, es visualitzen mitjançant programes específics que en permeten la lectura en pantalla en el dispositiu escollit.

 

El format més utilitzat encara el 2025 és el .PDF (llegible utilitzant principalment el programa propietari Adobe Reader). Entre els seus avantatges es pot citar la seva portabilitat i la seva estandardització ISO. Entre els seus inconvenients hi ha el fet que no és repaginable o líquid, a diferència d'altres com ara el PRC de Mobipocket o l'estàndard EPUB, que sí que ho són.

 

Més informació: Xataka

 

L'hipertext és un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau.

 

El mot hipertext el va inventar Ted Nelson el 1965, any en què va iniciar un ambiciós projecte inacabat anomenat Xanadu que havia de ser un enorme arxiu a escala mundial amb múltiples connexions entre els documents. És un dels conceptes clau d'Internet.

 

En computació, hipertext és un paradigma en la interfície d'usuari, que té com a finalitat presentar documents que puguin, segons la definició de Ted Nelson, bifurcar-se o executar-se quan siga sol·licitat (branch or perform on request). La forma més habitual d'hipertext en documents és la d'hipervincle o referències encreuades automàtiques que van a altres documents. 

 

El llenguatge més comú per llegir l'hipertext és HTML o també es basa en el metallenguatge SGML. Si l'usuari selecciona un hipervincle, fa que el programa del computador mostri el document enllaçat en un curt període. Una altra forma d'hipertext és el Stretch Text, que consisteix en dos indicadors o acceleradors i una pantalla. El primer indicador permet que allò que s'ha escrit pugui moure's de dalt cap avall en la pantalla. El segon indicador indueix al text a què canviï de grandària per graus.

 

Més informació: Lletra

 

Els llibres electrònics són ideals per a persones 
que valoren la informació que contenen, 
o que tenen problemes de visió, 
o a qui els agrada llegir al metro, 
o que no volen que altres persones vegin com s'entretenen, 
o que tenen problemes d'emmagatzematge i desordre, 
però són inútils per a les persones 
que estan immerses en una intensa i permanent 
relació d'amor amb els llibres...

Joe Queenan

AUDACITY, EL PROGRAMA D'ÀUDIO MULTIPISTA LLIURE

Audacity és un programa de gravació i edició d'àudio, multipista, fàcil d'usar i lliure. 

Emprat en tasques com l'edició de podcasts, compta amb efectes com la normalització, el tall o l'esvaïment al començament i final de pista. La part gràfica ha estat feta amb la llibreria wxWidgets. És un programa multiplataforma i es troba disponible en diversos idiomes incloent el català.

Va ser creat per Dominic Mazzoni mentre era estudiant a la Carnegie Mellon University. Mazzoni posteriorment treballà a Google i continuà com a principal desenvolupador del programa amb l'ajuda de voluntaris d'arreu del món. Es tracta d'un programa d'edició de so amb un gran popularitat, el 2010 era el 10è programa més descarregat des de SourceForge.net amb uns 72 milions de descàrregues.

Muse Group, la companyia propietària de MuseScore i Ultimate Guitar va adquirir Audacity l'abril del 2021. Martin Keary va fer l'anunci de l'adquisició a Youtube, incloent entrevistes a alguns dels principals desenvolupadors del projecte. Posteriorment es varen anar aixecant suspicàcies sobre com afectaria a l'usuari final aquella compra. El juliol del 2021 diferents mitjans criticaven la recent implementació de política de privacitat i telemetria que s'aplicaria. En especial, per dues clàusules:

Totes les dades personals s'emmagatzemen en els nostres servidors de l'Espai Econòmic Europeu (EEE). No obstant això, ocasionalment estem obligats a compartir les seves dades personals amb la nostra oficina principal a Rússia i el nostre assessor extern dels EUA.

L'aplicació que proporcionem no està destinada a persones menors de 13 anys. Si teniu menys de 13 anys, no empreu l'aplicació.

Per tot plegat s'especulava amb l'entrada en circulació d'una fork. No obstant això, Muse Group va publicar una política de privacitat revisada el 22 de juliol per a la següent versió, Audacity 3.0.3. Les dades que es recollien eren informes d'error i la comprovació d'actualitzacions, essent dades anònimes. Ambdues eren opcionals i controlables per l'usuari. En particular, Muse Group va declarar que: no recollim cap informació addicional per a l'aplicació de la llei o cap altre propòsit.

D'altra banda, Muse Group va eliminar la clàusula que desaconsellava als nens menors de 13 anys d'utilitzar Audacity. Malgrat tot, foren diversos els forks que aparegueren. Amb el pas del temps Tenacity fou el més reeixit, essent la fusió d'altres preexistents.

El gener de 2024 es feu públic que Audacity inclouria un conjunt d'eines d'intel·ligència artificial desenvolupades per Intel.

OpenVINO és un entorn de treball d'Intel d'IA pensat per a desenvolupar-se de manera local, sense necessitat de registrar-se ni d'accés a un servidor. Entre les funcionalitats que s'inclouran, destaquen: supressió de soroll, per a suprimir sorolls no desitjats; generació de música, per a generar música nova a partir d'un prompt; separació de música, per a dividir una cançó en peces vocals i instrumentals i la transcripció i traducció de l'audio.

Permet importar i exportar WAV, AIFF, MP3 (mitjançant el codificador LAME) i Ogg Vorbis i entre d'altres. A partir de la versió 1.3.2 també suporta FLAC. La versió 1.3.6 i posteriors també permeten utilitzats WMA, AAC, AMR i AC3 a través de la llibreria opcional FFmpeg. També permet gravar i reproduir sons, editar usant les opcions de tallar, copiar i enganxar, i una opció Desfer il·limitada, efectes digitals, eliminació del sorolls de gravació; i es pot programar qualsevol efecte musical o sonor, mitjançant el panell Nyquist, usant Xlisp.

Els arxius no exportats es guarden amb l'extensió .aup.

Està disponible en les plataformes Windows, GNU/Linux, Mac OS 9 i OS X, Unix i Solaris 10.

Més informació: Audacity

La música computacional i electrònica 
no estan oposades a la càlida música humana. 
Són exactament el mateix.

Bill Laswell

'GIMP', EL TRACTAMENT I LA COMPOSICIÓ LLIURE D'IMATGES

Avui, els Websors i The Grandma han treballat amb GIMP. GIMP és una aplicació per al tractament d'imatges, (GNU Image Manipulation Program), creat per voluntaris i distribuït sota la llicència GPL.

Està construït amb les llibreries GTK les quals es van crear pensant en aquest programa. Forma part del Projecte GNU.

La primera versió es va desenvolupar en sistemes Unix i va ser pensada especialment per GNU/Linux. No obstant això, actualment n'existeixen versions totalment funcionals per Windows i Mac OS X.

La biblioteca de controls gràfics GTK desenvolupada per a GIMP va ser l'origen de tot un entorn de finestres: Gnome.

GIMP significa GNU Image Manipulation Program i és part oficial del projecte GNU.

GIMP serveix per processar gràfics i fotografies digitals. Els usos típics inclouen la creació de gràfics i logotips, el canvi de mida i retallat de fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges usant capes, l'eliminació d'elements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferents formats d'imatges. També es pot utilitzar el GIMP per crear imatges animades senzilles.

GIMP és conegut també per ser potser la primera gran aplicació lliure per a usuaris finals.

Treballs anteriors, com Gcc i el nucli de Linux eren principalment eines de programadors per a programadors.

GIMP és considerat per alguns com una prova que el procés de desenvolupament de programari lliure pot crear aplicacions que els usuaris no avançats puguin usar productivament; d'aquesta forma, va obrir el camí d'altres projectes com: KDE, GNOME, Mozilla Firefox, OpenOffice.org i altres aplicacions posteriors.

Més informació: GIMP

El desenvolupament de GIMP va començar l'any 1995 com un projecte semestral dels aleshores estudiants Spencer Kimball i Peter Mattis a la Universitat de Berkeley.

La primera versió pública de llançament de GIMP (0.54) va ser el gener de 1996 i aleshores l'acrònim significava General Image Manipulation Program.

Quan Richard Stallman va visitar Berkeley l'any següent, Kimball i Mattis li van demanar si podien canviar General per GNU, el nom del sistema operatiu impulsat per Stallman. Amb l'aprovació de Stallman, el significat de l'acrònim a partir de 1997 va passar a ser GNU Image Manipulation Program i a formar part del Projecte GNU. Des de llavors el GIMP és desenvolupat per un grup autoorganitzat de voluntaris com a part del Projecte GNOME.

La primera versió de GIMP suportava els sistemes UNIX com Linux, a més de SGI IRIX i HP-UX. Posteriorment ha estat adaptat a altres sistemes operatius, inclosos Microsoft Windows i OS X; l'adaptació original del GIMP 1.1 per a Windows 32-bit la va iniciar el programador finès Tor Lillqvist (tml) l'any 1997.

Després de la seva primera versió pública es va formar ràpidament una comunitat d'usuaris que va començar a crear tutorials, gràfics i a compartir tècniques i processos de treball.

Durant el 1997 el paquet d'eines d'interfície d'usuari es va agrupar com a GTK (GIMP Tool Kit) que depenia del paquet Motif. Per no tenir aquesta dependència i per millorar-lo Peter Mattis va impulsar el seu redisseny i es va reescriure utilitzant programació orientada a objectes.

L'any 1998 la nova versió de GIMP incorporava la nova versió anomenada GTK+ El paquet GTK+ des de llavors va tenir un desenvolupament separat de GIMP i va atraure alguns dels programadors que col·laboraven en el seu desenvolupament. Quan el desembre de 2000 es va fer pública la versió GIMP 1.2 l'equip de desenvolupadors principals eren Manish Singh, Sven Neumann i Mitch Natterer.

Les versions 2.X de GIMP incloïen com a canvis més importants, respecte a la versió 1.2, una interfície més polida i una separació major entre la interfície d'usuari i el back-end.

Des de la versió 2.6, GIMP es basa en una biblioteca gràfica més general anomenada GEGL, atacant d'aquesta forma algunes limitacions fonamentals del disseny que impedien moltes millores, com per exemple el suport natiu de CMYK.

GIMP va ser desenvolupat com una alternativa lliure al Photoshop, però aquest últim encara domina el mercat en les indústries d'impressió i gràfiques.

Més informació: GIMP

Els detalls no són els detalls.
Ells fan el disseny.

 

Charles Eames

GOOGLE CLASSROOM, CREAR I COMPARTIR CONEIXEMENT

Avui, els Websors i The Grandma ha estat compartint informació mitjançant el Google Classroom, una eina indispensable en la formació 2.0.

Google Classroom és un servei web gratuït que Google ha desenvolupat per les escoles i que vol simplificar la creació, distribució i avaluació de tasques. El principal propòsit de Google Classroom és el de poder compartir arxius en directe entre mestres i estudiants. Es calcula que hi ha entre 40 a 100 milions d'usuaris d'aquesta aplicació.

Google Classroom integra Docs, Presentacions, Gmail, i Calendari cohesionats en una plataforma per facilitar la comunicació entre mestre i alumne. Es pot convidar estudiants a afegir-se a la classe amb un codi privat o a través d'un codi. 

Els mestres poden crear, distribuir i marcar tasques dins del mateix sistema. Per a cada classe es crea una carpeta separada en el disc dur virtual de l'usuari i allí l'usuari pot lliurar la feina per a ser avaluat pel mestre. Les dates previstes per al lliurament de tasques s'afegeixen al calendari de Google, cada tasca pot tenir una categoria o tema diferent.

Els mestres poden revisar el progrés dels estudiants mirant l'historial del document. A més els professors poden retornar la feina feta amb comentaris afegits.

Més informació: Dobuss

 

 El món és la veritable aula.
El tipus d'aprenentatge més gratificant i important
és a través de l'experiència,
veure alguna cosa amb els nostres propis ulls.

Jack Hanna