Avui, els Websors i TheGrandma haestat compartint informació mitjançantel GoogleClassroom, una einaindispensable en la formació 2.0.
Google
Classroom és un servei webgratuït que Google ha desenvolupatper les
escoles i que vol simplificar lacreació, distribució i avaluació detasques. El principal propòsit de GoogleClassroom
és el de poder compartir arxius en directe entre mestres i estudiants.
Es calcula que hi ha entre 40 a 100 milions d'usuaris d'aquesta
aplicació.
Google Classroom
integra Docs, Presentacions, Gmail, i Calendari cohesionats en una
plataforma per facilitar la comunicació entre mestre i alumne. Es pot
convidar estudiants a afegir-se a la classe amb un codi privat o a
través d'un codi.
Els
mestres poden crear, distribuir i marcar tasques dins del mateix
sistema. Per a cada classe es crea una carpeta separada en el disc dur
virtual de l'usuari i allí l'usuari pot lliurar la feina per a ser
avaluat pel mestre. Les dates previstes per al lliurament de tasques
s'afegeixen al calendari de Google, cada tasca pot tenir una categoria o
tema diferent.
Els
mestres poden revisar el progrés dels estudiants mirant l'historial del
document. A més els professors poden retornar la feina feta amb
comentaris afegits.
El món és la veritable aula. El tipus d'aprenentatge més gratificant i important és a través de l'experiència, veure alguna cosa amb els nostres propis ulls.
Avui, els Websors i The Grandma han parlat sobre la importància dels gadgets a Blogger.També han reflexionat sobre unes darreres qüestions importantíssimes per a
gestionar les seves marques personals i treure-li partit a les xarxes
socials.
Un gadget de Blogger és un programa que podem inserir dins la nostra pàgina i té una finalitat específica pel visitant.
Els gadgets
poden tenir tot tipus de propòsits, com ara el poder compartir el
contingut de la teva pàgina web en una xarxa social, que es puguin
mostrar certes dades, realitzar un menú d'opcions a Blogger i molt més. Realment, ens dona l'oportunitat de ser creatius i veure què en pot resultar del seu ús.
Així mateix, dins de Blogger podem trobar una gran quantitat de gadgets que podem fer servir totalment gratis.
Els gadgets
també els podem trobar navegant per la web, encara que, aquests últims
poden ser una mica més difícils de posar dins de la teva web perquè, en
general, es necessita una mica de coneixement de programació dins
d'interfícies com HTML o CSS.
Incloure el gadget dins del teu lloc web a Blogger
és una tasca realment senzilla. Tot el que has de fer és començar per
entrar al teu blog o lloc web i donar-li clic a l'opció de Disseny que
tenim al menú a l'esquerra de la nostra pantalla.
A
dins, podràs veure amb detall cada component que apareix dins de la
plantilla per a la teva pàgina web o bloc. Hauràs anar als requadres de
les sidebars i fer clic a l'opció d'Afegir un gadget.
Després caldrà buscar el gadget
que vols incloure dins de la teva pàgina web en el lloc que vulguis.
Tingues en compte que el pas anterior pot variar depenent d'on es trobi
el botó per afegir el gadget. Un cop trobis el gadget que vols afegir, només hauràs de fer clic al símbol de més (+) per poder afegir-lo instantàniament al teu web.
És possible que depenent del gadget
hagis de posar alguns paràmetres, però tot dependrà dels teus gustos.
Quan estigui llest fes clic al botó de guardar i llest. Pots anar a la
teva pàgina per assegurar-te que tot està com vols que estigui.
Avui, els Websors i TheGrandma han treballat els gadgets i el disseny dels seus blocs amb Blogger.
Bloggerés l'eina de creació de blocs de Google. L'escriptori és el punt d'inici, aquí hi ha una llista de tots els teus blogs. Hi ha tot un seguit d'operacions que pots fer dins de cada blog.
Personalitzar.
-Escollir la teva plantilla predeterminada.
-Personalitzar a través de la interfície d'arrossegar i deixar o a través del dissenyador de plantilles WYSIWYG.
-Editar l'HTML del teu blog.
-Afegir gadgets com presentacions, enquestes d'usuaris i anuncis d'Adsense.
Escriure una nova entrada.
-Utilitzar vista prèvia per veure com t'està quedant.
-Afegir una imatge: Pots determinar-ne la mida i les opcions Esquerra, Centrar i Dreta.
-Publicar imatges amb el dispositiu mòbil, el software de fotos gratuït de Google Picasa o un servei de tercers com Flickr.
-Afegir un vídeo: Blogger accepta arxius AVI, MPEG, QuickTime, Real i Windows Media amb una mida inferior a 100 MB.
Veure les teves entrades. Permet veure una llista d'entrades publicades i redactades per un blog determinat.
Posar-te al dia dels teus blogs preferits. A sota de la llista dels teus propis blogs trobem una llista dels blogs que seguim amb un resum de les últimes entrades.
Ús del menú desplegable que et permet enllaçar amb:
-Visió general
-Entrades
-Pàgines
-Comentaris
-Estadístiques
-Ingressos
-Disseny
-Plantilla
-Configuració
A la pantalla de descripció general es pot:
1. Veure l'activitat del teu blog.
2. Veure les novetats i surgències de l'equip de Blogger.
3. Veure els blogs importants més recents.
Encara que hagis escollit una plantilla pots canviar el seu aspecte, Blogger et permet personalitzar-la canviant el:
-Fons. Canvi de color de fons amb l'opció Gama de colors principal o escollir un dels temes suggerits. Una altra opció és afegir-hi una imatge.
-Disseny. Pots escollir diferents opcions de disseny, plantilles d'una a tres columnes. També disposes d'una gamma d'opcions de disseny pel peu de pàgina del blog.
-Ajust de l'ample. Pots canviar l'ample del blog i les columnes de l'esquerra i la dreta.
-Perfil. És un complement del blog. Pots descriure’t a tu mateix, incloure una fotografia i canviar el teu nom públic. Els teus interessos i els teus favorits fan la funció d'enllaç a altres persones que comparteixen les mateixes coses.
Avui, els Websors i The Grandma han treballat Blogger, l'editor de bloc de Google.
Blogger és un editor de blogs senzill i quan més treballem amb ell més detectarem les seves limitacions, però és un bon punt de partida per treballar la tecnologia de creació de blogs i entendre els seus conceptes. A partir del domini d'una eina de blog, podem aconseguir el domini d'unes altres, ja que poques diferències hi ha entre els diferents editors. Tan important és veure quins avantatges ens donen els editors de blog com veure les seves limitacions i conèixer les seves errades (que les tenen) per saber fins a on podem arribar en el seu ús i quins aspectes pateixen limitacions.
Blogger, una paraula creada per Pyra Labs (el seu creador), és un servei per crear i publicar un blog fàcilment. L'usuari no ha d'escriure cap codi o instal·lar programes en el servidor o de scripting.
Blogger accepta per l'allotjament dels blogs el seu propi servidor (Blogspot) o el servidor que l'usuari especifiqui (FTP o SFTP).
Llançat l'agost del 1999, és una de les primeres eines de publicació de blogs la qual ha ajudat a popularitzar l'ús dels formularis.
Més específicament, en lloc d'escriure a mà l'HTML i pujar les noves publicacions, l'usuari pot publicar en el seu blog només emplenant un formulari a la web de Blogger. Els resultats són immediats i es pot fer des de qualsevol navegador.
El 2003 Pyra Labs fou adquirit per Google i, per tant, també Blogger. Google va aconseguir els recursos que Pyra requeria. Més endavant, les característiques premium (de pagament) van ser habilitades per al públic gràcies a l'ajuda de Google.
El 2004, Google va comprar Picasa i la seva utilitat d'intercanvi de fotos Hello. Això va permetre als usuaris de Blogger posar fotos fàcilment en el seu blog.
El 9 de maig de 2004 Blogger va ser rellançat amb noves plantilles de disseny (CSS), emmagatzematge individual de publicacions, comentaris i publicació via correu electrònic. Després Google va llançar una eina anomenada BlogThis! a la barra de cerca de Google, que permet obrir una nova finestra amb el formulari de publicació i que permet a l'usuari publicar sense necessitat de visitar la pàgina principal.
A finals de 2006, amb el nou Blogger Beta, es fa possible la publicació d'articles per categories o etiquetes (labels). L'actualització del nou Blogger requereixestarregistrat a Google i inclou la millora del servei d'etiquetatge d'articles i de la interfície d'edició i publicació d'articles.
L'any 2010 Blogger introdueix novetats, entre elles el dissenyador de plantilles, fonts tipogràfiques de Google, estadístiques d'analítica web, pàgines estàtiques, previsualització, WYSIWYG (What You See Is What You Get) de noves entrades de blog i integració amb Google Apps.
L'any 2011 Blogger renova la seva interfície gràfica d'usuari, presenta una nova característica anomenada vista dinàmica, desenvolupa noves aplicacions i plantilles per a dispositius mòbils. També, es deixa de donar suport a comptes antics de Blogger no utilitzats des del 2007 per tal de passar definitivament al sistema de comptes de Google.
Arribant a l'any 2012 Blogger ha presentat algunes funcionalitats per millorar el posicionament web dels blogs. D'altra banda, des de gener els servidors de Blogger realitzen reencaminaments del domini de segon nivell blogspot.com a dominis de segon i tercer nivell pel país d'accés, com per exemple: blogspot.ie (Irlanda) o blogspot.com.ar (Argentina). El propòsit és millorar l'administració local de continguts que puguin violar les legislacions locals d'un país i evitar intents de censura.
Els bloggers, les empreses, les publicacions, les marques i els usuaris han de respirar profundament i relaxar-se perquè ningú no se’n va. Les marques no marxaran. Els dissenyadors, bloggers, publicacions no desapareixen.
Avui, els Websors i TheGrandma han parlat sobre laimportància de les eines digitals. Unes
bones eines digitals i uns usuaris que les dominin, a més a més de
dominar les tècniques de comunicació bàsiques són el còctel necessari
per tenir èxit en qualsevol sector laboral.
Una
plataforma digital és un lloc d'Internet que serveix per emmagatzemar
diferents tipus d'informació tant personal com a escala de negocis. Aquestes
plataformes funcionen amb determinats tipus de sistemes operatius i
executen programes o aplicacions amb diferents continguts, com poden ser
jocs, imatges, text, càlculs, simulacions i vídeo, entre d'altres.
Les plataformes digitals
també es poden concebre com a sistemes que poden ser programats i
personalitzats per desenvolupadors externs, com els usuaris, i d'aquesta
forma pot ser adaptat a innombrables necessitats i assumptes que ni tan
sols els creadors de la plataforma original havien previst.
Les plataformes digitals
s'han posicionat en l'àmbit virtual a través de l'inici de la Web 2.0,
que va definir noves alternatives sobre l'ús de la plataforma web per a
treball col·laboratiu. Mitjançant la nova interacció entre usuaris i els
sistemes virtuals, s'han difuminat les plataformes digitals donant
origen a la diversitat de llocs web que suporta aquesta línia de treball
virtual.
És important tenir en compte que mitjançant les plataformes digitals,independentment
de l'enfocament de cadascuna d'elles, és possible gestionar continguts i
realitzar una gran varietat d'activitats a través dels portals web.
D'aquesta manera ha anat prenent força aquest tipus d'aplicacions i
actualment encara es troba en continu desenvolupament.
Les plataformes digitals aspiren a posicionar la web com a principal canal per adquirir continguts. Entre les seves característiques destaquen:
-Són creadores de continguts i serveis:
reuneixen a diferents proveïdors, aplicacions, serveis, continguts i
desenvolupadors. El seu valor creix en la mesura que augmenta l'oferta,
tant en quantitat com en qualitat.
-Poden ser obertes o tancades.
Apple és la dominadora entre les plataformes tancades o propietàries,
mentre Android o diverses companyies de telecomunicacions aspiren a
crear plataformes obertes amb diferents graus de control sobre els
desenvolupaments de tercers.
-Ofereixen un accés preferent a continguts premium. És a dir, amb major qualitat de continguts, amplada de banda, resolució o interfície.
-Són multisuport i multicanal. Permet l'accés a través de web, mòbils, videoconsoles, televisions connectades a Internet, etc.
-Donen més control dels continguts i dels seus drets de propietat intel·lectual i ús als proveïdors, a més de reunir més dades dels clients i són gestores de l'usuari final.
-Negoci de pagament per accés o cobrament per continguts:
conviuen diversos models de negoci amb pagament per continguts,
subscripcions d'accés, micropagaments o llicències per continguts
associats a equips i suports.
-Permeten l'accés a paquets de continguts o serveis:
cap plataforma s'acontenta amb una única oferta, els continguts es
rendibilitzen en paquets (com la televisió de pagament), com també els
serveis (els paquets d'internet, fix, mòbil i TV de pagament de les
operadores de telecomunicacions).
AVANTATGES
-Autonomia de publicació i producció a la xarxa de recursos i continguts per part dels participants.
-Permeten allotjar informació perquè els altres usuaris les obtinguin.
-Accedir a diferents tipus d'informació mitjançant un login.
-Interfícies de connexió amb diversos usuaris.
-Facilitat als usuaris d'incorporar-se en l'anomenat Teletreball.
-Utilització des de qualsevol part del món.
DESAVANTATGES
Tots els processos acadèmics requereixen un autoaprenentatge continu, per tant l'únic desavantatge palpable, és el desconeixement de les eines del seu funcionament.
A més també podem considerar que alguns dels seus desavantatges són:
-La lenta velocitat de càrrega per a la transmissió de dades.
L'accés
als continguts a través de plataformes tecnològiques o de xarxes
socials són els nous models que s'obren pas per al futur.
En ells, la web perd la centralitat de la qual ha gaudit en els últims anys i s'usa la infraestructura d'Internet per construir xarxes intel·ligents
on la neutralitat de la xarxa se substitueix per una major oferta, més
transparent, amb diferents preus d'accés en funció dels continguts i
serveis contractats.
S'avança
de la Internet oberta i gratuïta dels últims anys a un model de
plataformes a la recerca d'augmentar el negoci digital per a operadores, fabricants, grans d'Internet i mitjans.
Les plataformes socials
són llocs web que serveixen per emmagatzemar diversos tipus
d'informació relacionada amb les interaccions socials dels usuaris. A
més, són xarxes socials que faciliten el contacte amb amics familiars i
altres. Aquestes plataformes funcionen amb determinats tipus de sistemes
operatius i executen programes i aplicacions amb contingut molt ampli:
imatges, text, audiovisuals, càlculs...
Tenim plataformes digitals de tipus social com Facebook, Twitter, Linkedin, Instagram, Tuenti i plataformes de contingut audiovisual com Youtube, Vimeo, Flickr, Tumblr o TikTok.
Avui, els Websors i TheGrandma han treballat el briefing i el clipping i han creat un llibre digital.
Un briefing o brief fa referència a un document o reunió informativa que proporciona informació. El briefing
no té un format predefinit. Cada empresa té la seva pròpia forma
d'elaborar-lo. Una agència de publicitat o professional de la
comunicació comercial o institucional ha de conèixer com a mínim les
dades reflectides en el següent índex:
-Antecedents històrics de l'empresa anunciant,
que paga per la realització d'una campanya de publicitat. Aquest
apartat ha de proporcionar dades clau de la companyia, la categoria de
producte o servei, així com els principals competidors d'aquest,
incloent-hi dades de canal de distribució, i aportar dades d'imatge de
marca, descrivint els principals avantatges (reals o emocionals) de
l'empresa, comparant-los amb la competència. Anècdotes, pensaments o
fins i tot petites històries d'empleats són d'utilitat per a la creació
de l'eix de comunicació que ha de seguir una campanya.
-Documentació preexistent.
Es tracta dels documents o publicitat anteriorment desenvolupada per
l'anunciant. L'executiu de comptes ha de demanar informació sobre
qualsevol suport publicitari realitzat prèviament i assabentar-se de
quin va ser el seu efecte sobre consumidors i anunciant.
-Mercat total. Mida del mercat i la competència directa i indirecta.
-Mercat específic. Competència directa.
-Situació actual i real de l'empresa i la marca. Imatge de marca i imatge de marca ideal. Posicionament.
-Producte.
Quan la campanya de publicitat tracta sobre un producte o servei,
aquest apartat ha de descriure els seus trets i dades tècniques més
notables, ubicació, cobertures, serveis, atributs del producte.
Avantatges diferencials.
-Preu. Quant costa en termes monetaris l'adquisició del seu producte o servei.
-Envàs. Colors, identificació, logo.
-Competència.
Per saber com és l'avantatge diferenciador del producte que es desitja
publicitar, s'ha de saber com és la competència: qui és, què fa, la seva
quota de mercat, el seu posicionament.
-Canal de distribució o camí que el fabricant segueix per fer arribar el seu producte a l'usuari o consumidor final.
El producte pot passar per intermediaris (majoristes, detallistes...)
entre el fabricant i el consumidor final o bé distribuir-se de forma
directa. Quota de mercat i mercat potencial per zones.
-Consumidor.
Identificació del consumidor tipus. Sol realitzar-se a través d'estudi
de mercat per entendre què tenen en la ment dels consumidors quan veuen
la marca comercial de l'anunciant. La futura campanya pot trencar o
conservar aquesta personalitat, depenent dels objectius de comunicació
(llançament, reposicionament...)
-Públic objectiu.
Descripció del públic objectiu tant en el punt de vista demogràfic com,
si és possible, en els seus hàbits o conductes. És important
subministrar dades procedents d'investigacions realitzades, incloent-hi
informació sobre el coneixement de la marca del producte i de la seva
competència, així com les dades relatives referents a la percepció que
els consumidors tenen del producte abans de la campanya. Així, es poden
incloure en l'anunci paraules pròpies del mercat objectiu.
-Públic potencial.
És tota persona (sense diferenciar sexe, edat, raça) que se senti
atreta i arribi a l'acció de compra del producte sense ser part del
públic objectiu.
-Tendències de mercat. Incloent la moda i altres variacions en el gust i la disposició dels consumidors.
-Objectius de màrqueting.
Els posa l'àrea de màrqueting de l'empresa i per determinar-ha de
preguntar-se si es tracta d'una campanya de llançament, rellançament,
reposicionament o sosteniment.
-Suma a invertir. Quant pressupost té l'empresa per invertir en una campanya publicitària? L'agència guanya quan compra els mitjans.
-Temps. Període de temps que la campanya sortirà al públic.
Clipping
és un terme anglès per designar l'activitat de seleccionar els articles
o retalls de premsa en què en una empresa determinada ha aparegut en
forma de notícia.
Cada
aparició en premsa té un preu. Una notícia no és el mateix que un
anunci, però ocupa temps en televisió i ràdio, espai en la premsa i
internet... És per això que les organitzacions encaminen els seus
esforços a les relacions públiques com a motor capaç de generar
aparicions en els mitjans de comunicació.
El clipping,
com a recol·lector de totes aquestes aparicions, permet igualar la
xifra d'aquestes aparicions sobre la tarifa publicitària, i per tant
calcular el valor monetari de l'aparició. No obstant això, hi ha valors
afegits relatius a no ser un anunci sinó una notícia.
Des dels cercles acadèmics s'assenyala el background
publicitari que posseeix el ciutadà com un hàndicap de la publicitat,
enfront de la notícia que redacta el periodista; figura que apareix
davant el ciutadà relacionada amb el progrés, la veracitat, el dret
d'informació, la llibertat d'expressió.
Amb l'actual desenvolupament dels mitjans informatius, en l'era de la societat de la informació, el clipping
es pot realitzar ja no només en format paper, sinó també digitalitzat.
La importància d'aquesta acció de comunicació es veu incrementada amb el
desenvolupament d'Internet i l'aparició del fenomen Blog.
Avui, els Websors i TheGrandma han continuat la seva formació en Eines2.0.Hantreballat el Drive, el núvol d'emmagatzemament de Google.
Google Drive és un serveid'allotjament d'arxius que va ser introduït per Google el 24 d'abril de 2012. És el reemplaçament de GoogleDocs que ha canviat la seva adreça URL, entre altres qualitats. Cada usuari compta amb 15 gigabytes d'espai gratuït
per emmagatzemar els seus arxius, ampliables mitjançant diferents plans
de pagament. És accessible a través del lloc web des de computadores i
disposa d'aplicacions per Android i iOS que permeten editar documents i
fulls de càlcul.
Amb el llançament de Drive, Google
va unificar l'emmagatzematge disponible per a un únic usuari de tal
manera que en aquests 15 GB es guarden també els missatges de correu
electrònic de Gmail i les imatges de Google+ que superin els 2048x2048
píxels.
Google ofereix 15 GB inicials a tots els usuaris que es comparteixen entre tres dels seus productes més usats: Gmail, Google+ Fotos (Picasa) i Google Drive.
Els usuaris poden augmentar aquests 15 GB mitjançant subscripciómensual per disposar de més emmagatzematge. És important saber que els arxius allotjats que usin els formats natius de Google Docs no expliquen en aquests 15 GB igual que les imatges de Google+Fotos menors que 2048x2048 píxels i els vídeos que durin menys de 15 minuts.
Inicialment, Google Docs oferia 1 GB d'emmagatzematge gratis; el 24 d'abril de 2012 Google va presentar Google Drive que oferia 5 GB d'emmagatzematge gratis. A més de presentar Drive, Google va fer altres canvis en el servei, incloent-hi l'augment de capacitat gratuït de Gmail de 7 GB a 10 GB.
Originalment Gmail, Google Docs i Picasa
explicaven per separat l'emmagatzematge gratuït de cada plataforma i
l'emmagatzematge atorgat per aquests plans es compartia. A poc a poc
Google va anar unificant l'emmagatzematge dels usuaris i actualment tot
l'espai és conjunt, sigui gratis o de pagament.
Perquè Drive sincronitzi fitxers entre l'ordinador de l'usuari i el seu emmagatzematge en el núvol, el client ha d'estar obert en la computadora de l'usuari.
El client es comunica amb Drive perquè els canvis en un costat es reflecteixin en l'altre i que així sempre continguin els mateixos arxius.
El client de Drive
està disponible per als següents dispositius: PC amb Windows XP,
Windows Vista, Windows 7 i Windows 8 que usin particions NTFS, o Mac US X
10.6 (Snow Leopard) o superior; telèfons intel·ligents i tauletes amb
Android 2.1 (Eclair) o superior; iPhones i iPads amb iOS 5.0 o superior.
A més d'aquests sistemes, Sundar Pichai va dir que Google Drive estaria molt bé integrat amb Chrome US.
Google Documents i Fulls de càlcul, oficialment Google Docs & Spreadsheets és un programa gratuït basat en Web per crear documents en línia amb la possibilitat de col·laborar en grup.
Inclou processador de textos, Full de càlcul, programa de presentació bàsic, creador de dibuixos i editor de formularis destinats a enquestes.
Google Docs juntament amb Gmail, Google Calendar i Google Talk; el 7 de juliol de 2009, van deixar la seva qualitat de Beta i van passar a ser productes acabats.
A partir de gener del 2010, Google va començar a acceptar qualsevol arxiu en Google Docs,
entrant al negoci de l'emmagatzematge en línia amb un màxim d'1 GB, amb
expansions per costos addicionals, i preparant el camí per Google Chrome US.
El 24 d'abril de 2012, Google Docs va canviar la seva denominació a Google Drive incorporant la capacitat de sincronitzar arxius amb el PC i augmentant laquota d'emmagatzematge gratuït a 5 GB.
Google Docs va canviar la seva denominació per Google Drive
el 24 d'abril de 2012, canviant la seva adreça d'enllaç de
docs.google.com per drive.google.com entre altres qualitats. Cada usuari
compta amb 15 gigabytes de memòria gratuïts per emmagatzemar els seus
arxius, un augment important des del Gygabyte inicial de Google Docs,
ampliables mitjançant pagament. Està disponible per a ordinadors i
portàtils Mac, Android, iPhone i iPad.
Amb el llançament de Google Drive, Google va augmentar l'espai d'emmagatzematge de Gmail a 10 GB; actualment aquest espai està unificat a 15 GB i és compartit entre els dos serveis a lliure elecció de l'usuari.
Les novetats destacades en el seu llançament van ser:
-Ampliació de l'emmagatzematge gratuït d'1 GB a 5 i posteriorment a 15 GB.
-Capacitat de sincronització d'arxius amb el PC, i visualització millorada de documents de Google fora de línia.
-Canvis en la barra lateral de navegació.
Enfront de l'anterior sistema de visualització fora de línia denominat Google DocsSense Connexió, el nou sistema de Google Drive permet moure i eliminar documents de Google sense estar connectat a Internet. En connectar-se, GoogleDrive reflecteix aquests canvis en el núvol. Fins i tot és possible recuperar documents Google de la paperera del PC.
El sistema de sincronització d'arxius permet a l'usuari:
-Editar els seus arxius en el PC i tenir-los disponibles en el núvol.
-Comptar amb respatller automàtic.
-Comptar amb un control de versions, podent accedir a versions anteriors d'un arxiu després de ser modificat.
-Realitzar pujades o baixades massives d'arxius, respectant l'estructura de carpetes.
Google Drive
no és superior a altres sistemes de respatller d'arxius com iDrive, o
de sincronització com Dropbox, encara que integra sense conflictes totes
les eines en un sol producte.
Google Docs permet que els usuaris de telefonia mòbil puguin navegar pels seus documents de Google Docs. Els usuaris poden veure i poden editar els documents.
Existeix una versió de Google Docs per l'iPhone
que inclou la funcionalitat per a la visualització i edició de
presentacions, juntament amb una interfície dissenyada específicament
per a aquest dispositiu.
Existeixen certs límits en manejar documents
per cada compte. Els documents de text poden tenir fins a 500 kB més 2
MB per a imatges incrustades. Cada full de càlcul pot tenir fins a 10
000 files, 256 columnes, 100 000 cel·les i 40 fulles. Només poden
obrir-se fins a 11 fulles al mateix temps i poden importar-se
presentacions de fins a 10 MB.
Google Docs és suportat per Google Chrome, Mozilla Firefox, InternetExplorer (Edge), Opera, Safari i Maxthon.
Tampoc
és possible fer modificacions als documents sense l'autorització de
l'editor del document i per descarregar els arxius és necessari disposar
d'un compte de Google.
L'accés segur via SSL no està habilitat per defecte, però existeix l'opció d'accedir per HTTPS a Google Docs i treballar de manera segura.
La privadesa de documents sensibles pot ser compromesa pel fet que molta gent està autenticada en els seus comptes de Google de forma gairebé permanent perquè els comptes Google s'utilitzen per a la gran varietat de serveis oferts per Google com a correu electrònic i/o calendari. Malgrat que aquest login unificat té clars avantatges, representa un potencial risc per a la seguretatmentre l'accés a Google Docs no requereixi comprovació de contrasenya.