.jpg)
Un llibre electrònic o llibre digital (en anglès electronic book o, col·loquialment, eBook) és la versió electrònica o digital d'un llibre en format paper.
Tot i això pot existir un llibre electrònic sense versió impresa i, per tant, és més precís entendre que és una publicació digital basada en imatges i text i que és produïda, publicada i llegible en ordinadors o altres aparells digitals.
Alguns autors defensen que cal fer una distinció entre el llibre electrònic i l'hipertext. L'hipertext està destinat a l'estructuració de la informació a través d'enllaços, mentre que un llibre digital (o electrònic) no és més que la digitalització d'un llibre originàriament editat en paper. Un exemple d'hipertext seria WikiSource, i un llibre electrònic qualsevol llibre en format digital que pugui trobar-se a Internet o CD-ROM.
Qualsevol ordinador amb el programari adequat pot servir per llegir llibres electrònics. Tot i això cada cop és més habitual llegir-ne en aparells especialitzats: els lectors de llibres electrònics, com ara l'Amazon Kindle, amb bona autonomia i llegibilitat gràcies a l'ús de paper electrònic. Cal remarcar que aquests aparells no són pròpiament llibres electrònics sinó que en són els aparells lectors. Per altra banda també s'està promocionant la seva lectura en smartphones i tauletes com l'iPad.
Es poden usar diversos dispositius com a llibre digital: un PC, una PDA, un ordinador portàtil, i en general qualsevol dispositiu que disposi de pantalla i memòria.
Al final de la primera dècada del segle XXI, però, van començar a aparèixer dispositius la funció exclusiva dels quals era servir de llibre digital. Aquests dispositius es caracteritzen per un disseny que permet emular la versatilitat del llibre de paper tradicional. Així es va buscar: mobilitat i autonomia (dispositius mòbils amb baix consum d'energia per a permetre lectures prolongades sense necessitat de recarregues); pantalles amb unes dimensions suficients per a mostrar documents tradicionals (un A4 o un A5); i alt nivell de contrast. fins i tot a plena llum del dia.
En aquest context apareix la tinta electrònica, que té un efecte paper (provocat per l'absència d'il·luminació pròpia i per l'alt contrast obtingut) i baix consum (ja que aquesta tecnologia només necessita alimentació per a fer els canvis de pantalla).
Entre els formats més utilitzats pels llibres electrònics, i citats segons l'extensió d'arxiu, hi ha: l'.EPUB, el .PRC (Mobipocket), el .PDF, l'.HTML, el .TXT i el .DOC. Aquests formats, en no ser trivials, es visualitzen mitjançant programes específics que en permeten la lectura en pantalla en el dispositiu escollit.
El format més utilitzat encara el 2025 és el .PDF (llegible utilitzant principalment el programa propietari Adobe Reader). Entre els seus avantatges es pot citar la seva portabilitat i la seva estandardització ISO. Entre els seus inconvenients hi ha el fet que no és repaginable o líquid, a diferència d'altres com ara el PRC de Mobipocket o l'estàndard EPUB, que sí que ho són.
Més informació: Xataka
L'hipertext és un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau.
El mot hipertext el va inventar Ted Nelson el 1965, any en què va iniciar un ambiciós projecte inacabat anomenat Xanadu que havia de ser un enorme arxiu a escala mundial amb múltiples connexions entre els documents. És un dels conceptes clau d'Internet.
En computació, hipertext és un paradigma en la interfície d'usuari, que té com a finalitat presentar documents que puguin, segons la definició de Ted Nelson, bifurcar-se o executar-se quan siga sol·licitat (branch or perform on request). La forma més habitual d'hipertext en documents és la d'hipervincle o referències encreuades automàtiques que van a altres documents.
El llenguatge més comú per llegir l'hipertext és HTML o també es basa en el metallenguatge SGML. Si l'usuari selecciona un hipervincle, fa que el programa del computador mostri el document enllaçat en un curt període. Una altra forma d'hipertext és el Stretch Text, que consisteix en dos indicadors o acceleradors i una pantalla. El primer indicador permet que allò que s'ha escrit pugui moure's de dalt cap avall en la pantalla. El segon indicador indueix al text a què canviï de grandària per graus.
Més informació: Lletra
Els llibres electrònics són ideals per a persones
que valoren la informació que contenen,
o que tenen problemes de visió,
o a qui els agrada llegir al metro,
o que no volen que altres persones vegin com s'entretenen,
o que tenen problemes d'emmagatzematge i desordre,
però són inútils per a les persones
que estan immerses en una intensa i permanent
relació d'amor amb els llibres...
Joe Queenan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada