dijous, 13 de novembre del 2025

EL LLIBRE ELECTRÒNIC O DIGITAL (E-BOOK) I L'HIPERTEXT

Avui, els Websors i The Grandma han treballat creant documents digitals. 
 
Un llibre electrònic o llibre digital (en anglès electronic book o, col·loquialment, eBook) és la versió electrònica o digital d'un llibre en format paper. 
 
Tot i això pot existir un llibre electrònic sense versió impresa i, per tant, és més precís entendre que és una publicació digital basada en imatges i text i que és produïda, publicada i llegible en ordinadors o altres aparells digitals.
 
Alguns autors defensen que cal fer una distinció entre el llibre electrònic i l'hipertext. L'hipertext està destinat a l'estructuració de la informació a través d'enllaços, mentre que un llibre digital (o electrònic) no és més que la digitalització d'un llibre originàriament editat en paper. Un exemple d'hipertext seria WikiSource, i un llibre electrònic qualsevol llibre en format digital que pugui trobar-se a Internet o CD-ROM.
 
Qualsevol ordinador amb el programari adequat pot servir per llegir llibres electrònics. Tot i això cada cop és més habitual llegir-ne en aparells especialitzats: els lectors de llibres electrònics, com ara l'Amazon Kindle, amb bona autonomia i llegibilitat gràcies a l'ús de paper electrònic. Cal remarcar que aquests aparells no són pròpiament llibres electrònics sinó que en són els aparells lectors. Per altra banda també s'està promocionant la seva lectura en smartphones i tauletes com l'iPad.
 
Es poden usar diversos dispositius com a llibre digital: un PC, una PDA, un ordinador portàtil, i en general qualsevol dispositiu que disposi de pantalla i memòria.
 
Al final de la primera dècada del segle XXI, però, van començar a aparèixer dispositius la funció exclusiva dels quals era servir de llibre digital. Aquests dispositius es caracteritzen per un disseny que permet emular la versatilitat del llibre de paper tradicional. Així es va buscar: mobilitat i autonomia (dispositius mòbils amb baix consum d'energia per a permetre lectures prolongades sense necessitat de recarregues); pantalles amb unes dimensions suficients per a mostrar documents tradicionals (un A4 o un A5); i alt nivell de contrast. fins i tot a plena llum del dia.
 
En aquest context apareix la tinta electrònica, que té un efecte paper (provocat per l'absència d'il·luminació pròpia i per l'alt contrast obtingut) i baix consum (ja que aquesta tecnologia només necessita alimentació per a fer els canvis de pantalla).
 
Entre els formats més utilitzats pels llibres electrònics, i citats segons l'extensió d'arxiu, hi ha: l'.EPUB, el .PRC (Mobipocket), el .PDF, l'.HTML, el .TXT i el .DOC. Aquests formats, en no ser trivials, es visualitzen mitjançant programes específics que en permeten la lectura en pantalla en el dispositiu escollit.
 
El format més utilitzat encara el 2025 és el .PDF (llegible utilitzant principalment el programa propietari Adobe Reader). Entre els seus avantatges es pot citar la seva portabilitat i la seva estandardització ISO. Entre els seus inconvenients hi ha el fet que no és repaginable o líquid, a diferència d'altres com ara el PRC de Mobipocket o l'estàndard EPUB, que sí que ho són.
 
Més informació: Xataka
 
L'hipertext és un sistema d'organització de la informació basat en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a textos diferents per mitjà de paraules clau.
 
El mot hipertext el va inventar Ted Nelson el 1965, any en què va iniciar un ambiciós projecte inacabat anomenat Xanadu que havia de ser un enorme arxiu a escala mundial amb múltiples connexions entre els documents. És un dels conceptes clau d'Internet.
 
En computació, hipertext és un paradigma en la interfície d'usuari, que té com a finalitat presentar documents que puguin, segons la definició de Ted Nelson, bifurcar-se o executar-se quan siga sol·licitat (branch or perform on request). La forma més habitual d'hipertext en documents és la d'hipervincle o referències encreuades automàtiques que van a altres documents. 
 
El llenguatge més comú per llegir l'hipertext és HTML o també es basa en el metallenguatge SGML. Si l'usuari selecciona un hipervincle, fa que el programa del computador mostri el document enllaçat en un curt període. Una altra forma d'hipertext és el Stretch Text, que consisteix en dos indicadors o acceleradors i una pantalla. El primer indicador permet que allò que s'ha escrit pugui moure's de dalt cap avall en la pantalla. El segon indicador indueix al text a què canviï de grandària per graus.
 
Més informació: Lletra
 

Els llibres electrònics són ideals per a persones 
que valoren la informació que contenen, 
o que tenen problemes de visió, 
o a qui els agrada llegir al metro, 
o que no volen que altres persones vegin com s'entretenen, 
o que tenen problemes d'emmagatzematge i desordre, 
però són inútils per a les persones 
que estan immerses en una intensa i permanent 
relació d'amor amb els llibres...

Joe Queenan

dimarts, 4 de novembre del 2025

AUDACITY, EL PROGRAMA D'ÀUDIO MULTIPISTA LLIURE

Audacity és un programa de gravació i edició d'àudio, multipista, fàcil d'usar i lliure. 

Emprat en tasques com l'edició de podcasts, compta amb efectes com la normalització, el tall o l'esvaïment al començament i final de pista. La part gràfica ha estat feta amb la llibreria wxWidgets. És un programa multiplataforma i es troba disponible en diversos idiomes incloent el català.

Va ser creat per Dominic Mazzoni mentre era estudiant a la Carnegie Mellon University. Mazzoni posteriorment treballà a Google i continuà com a principal desenvolupador del programa amb l'ajuda de voluntaris d'arreu del món. Es tracta d'un programa d'edició de so amb un gran popularitat, el 2010 era el 10è programa més descarregat des de SourceForge.net amb uns 72 milions de descàrregues.

Muse Group, la companyia propietària de MuseScore i Ultimate Guitar va adquirir Audacity l'abril del 2021. Martin Keary va fer l'anunci de l'adquisició a Youtube, incloent entrevistes a alguns dels principals desenvolupadors del projecte. Posteriorment es varen anar aixecant suspicàcies sobre com afectaria a l'usuari final aquella compra. El juliol del 2021 diferents mitjans criticaven la recent implementació de política de privacitat i telemetria que s'aplicaria. En especial, per dues clàusules:

Totes les dades personals s'emmagatzemen en els nostres servidors de l'Espai Econòmic Europeu (EEE). No obstant això, ocasionalment estem obligats a compartir les seves dades personals amb la nostra oficina principal a Rússia i el nostre assessor extern dels EUA.

L'aplicació que proporcionem no està destinada a persones menors de 13 anys. Si teniu menys de 13 anys, no empreu l'aplicació.

Per tot plegat s'especulava amb l'entrada en circulació d'una fork. No obstant això, Muse Group va publicar una política de privacitat revisada el 22 de juliol per a la següent versió, Audacity 3.0.3. Les dades que es recollien eren informes d'error i la comprovació d'actualitzacions, essent dades anònimes. Ambdues eren opcionals i controlables per l'usuari. En particular, Muse Group va declarar que: no recollim cap informació addicional per a l'aplicació de la llei o cap altre propòsit.

D'altra banda, Muse Group va eliminar la clàusula que desaconsellava als nens menors de 13 anys d'utilitzar Audacity. Malgrat tot, foren diversos els forks que aparegueren. Amb el pas del temps Tenacity fou el més reeixit, essent la fusió d'altres preexistents.

El gener de 2024 es feu públic que Audacity inclouria un conjunt d'eines d'intel·ligència artificial desenvolupades per Intel.

OpenVINO és un entorn de treball d'Intel d'IA pensat per a desenvolupar-se de manera local, sense necessitat de registrar-se ni d'accés a un servidor. Entre les funcionalitats que s'inclouran, destaquen: supressió de soroll, per a suprimir sorolls no desitjats; generació de música, per a generar música nova a partir d'un prompt; separació de música, per a dividir una cançó en peces vocals i instrumentals i la transcripció i traducció de l'audio.

Permet importar i exportar WAV, AIFF, MP3 (mitjançant el codificador LAME) i Ogg Vorbis i entre d'altres. A partir de la versió 1.3.2 també suporta FLAC. La versió 1.3.6 i posteriors també permeten utilitzats WMA, AAC, AMR i AC3 a través de la llibreria opcional FFmpeg. També permet gravar i reproduir sons, editar usant les opcions de tallar, copiar i enganxar, i una opció Desfer il·limitada, efectes digitals, eliminació del sorolls de gravació; i es pot programar qualsevol efecte musical o sonor, mitjançant el panell Nyquist, usant Xlisp.

Els arxius no exportats es guarden amb l'extensió .aup.

Està disponible en les plataformes Windows, GNU/Linux, Mac OS 9 i OS X, Unix i Solaris 10.

Més informació: Audacity

La música computacional i electrònica 
no estan oposades a la càlida música humana. 
Són exactament el mateix.

Bill Laswell

dilluns, 3 de novembre del 2025

'GIMP', EL TRACTAMENT I LA COMPOSICIÓ LLIURE D'IMATGES

Avui, els Websors i The Grandma han treballat amb GIMP. GIMP és una aplicació per al tractament d'imatges, (GNU Image Manipulation Program), creat per voluntaris i distribuït sota la llicència GPL.

Està construït amb les llibreries GTK les quals es van crear pensant en aquest programa. Forma part del Projecte GNU.

La primera versió es va desenvolupar en sistemes Unix i va ser pensada especialment per GNU/Linux. No obstant això, actualment n'existeixen versions totalment funcionals per Windows i Mac OS X.

La biblioteca de controls gràfics GTK desenvolupada per a GIMP va ser l'origen de tot un entorn de finestres: Gnome.

GIMP significa GNU Image Manipulation Program i és part oficial del projecte GNU.

GIMP serveix per processar gràfics i fotografies digitals. Els usos típics inclouen la creació de gràfics i logotips, el canvi de mida i retallat de fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges usant capes, l'eliminació d'elements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferents formats d'imatges. També es pot utilitzar el GIMP per crear imatges animades senzilles.

GIMP és conegut també per ser potser la primera gran aplicació lliure per a usuaris finals.

Treballs anteriors, com Gcc i el nucli de Linux eren principalment eines de programadors per a programadors.

GIMP és considerat per alguns com una prova que el procés de desenvolupament de programari lliure pot crear aplicacions que els usuaris no avançats puguin usar productivament; d'aquesta forma, va obrir el camí d'altres projectes com: KDE, GNOME, Mozilla Firefox, OpenOffice.org i altres aplicacions posteriors.

Més informació: GIMP

El desenvolupament de GIMP va començar l'any 1995 com un projecte semestral dels aleshores estudiants Spencer Kimball i Peter Mattis a la Universitat de Berkeley.

La primera versió pública de llançament de GIMP (0.54) va ser el gener de 1996 i aleshores l'acrònim significava General Image Manipulation Program.

Quan Richard Stallman va visitar Berkeley l'any següent, Kimball i Mattis li van demanar si podien canviar General per GNU, el nom del sistema operatiu impulsat per Stallman. Amb l'aprovació de Stallman, el significat de l'acrònim a partir de 1997 va passar a ser GNU Image Manipulation Program i a formar part del Projecte GNU. Des de llavors el GIMP és desenvolupat per un grup autoorganitzat de voluntaris com a part del Projecte GNOME.

La primera versió de GIMP suportava els sistemes UNIX com Linux, a més de SGI IRIX i HP-UX. Posteriorment ha estat adaptat a altres sistemes operatius, inclosos Microsoft Windows i OS X; l'adaptació original del GIMP 1.1 per a Windows 32-bit la va iniciar el programador finès Tor Lillqvist (tml) l'any 1997.

Després de la seva primera versió pública es va formar ràpidament una comunitat d'usuaris que va començar a crear tutorials, gràfics i a compartir tècniques i processos de treball.

Durant el 1997 el paquet d'eines d'interfície d'usuari es va agrupar com a GTK (GIMP Tool Kit) que depenia del paquet Motif. Per no tenir aquesta dependència i per millorar-lo Peter Mattis va impulsar el seu redisseny i es va reescriure utilitzant programació orientada a objectes.

L'any 1998 la nova versió de GIMP incorporava la nova versió anomenada GTK+ El paquet GTK+ des de llavors va tenir un desenvolupament separat de GIMP i va atraure alguns dels programadors que col·laboraven en el seu desenvolupament. Quan el desembre de 2000 es va fer pública la versió GIMP 1.2 l'equip de desenvolupadors principals eren Manish Singh, Sven Neumann i Mitch Natterer.

Les versions 2.X de GIMP incloïen com a canvis més importants, respecte a la versió 1.2, una interfície més polida i una separació major entre la interfície d'usuari i el back-end.

Des de la versió 2.6, GIMP es basa en una biblioteca gràfica més general anomenada GEGL, atacant d'aquesta forma algunes limitacions fonamentals del disseny que impedien moltes millores, com per exemple el suport natiu de CMYK.

GIMP va ser desenvolupat com una alternativa lliure al Photoshop, però aquest últim encara domina el mercat en les indústries d'impressió i gràfiques.

Més informació: GIMP


Els detalls no són els detalls.
Ells fan el disseny.
 
Charles Eames

divendres, 31 d’octubre del 2025

GOOGLE CLASSROOM, CREAR I COMPARTIR CONEIXEMENT

Avui, els Websors i The Grandma ha estat compartint informació mitjançant el Google Classroom, una eina indispensable en la formació 2.0.

Google Classroom és un servei web gratuït que Google ha desenvolupat per les escoles i que vol simplificar la creació, distribució i avaluació de tasques. El principal propòsit de Google Classroom és el de poder compartir arxius en directe entre mestres i estudiants. Es calcula que hi ha entre 40 a 100 milions d'usuaris d'aquesta aplicació.

Google Classroom integra Docs, Presentacions, Gmail, i Calendari cohesionats en una plataforma per facilitar la comunicació entre mestre i alumne. Es pot convidar estudiants a afegir-se a la classe amb un codi privat o a través d'un codi. 

Els mestres poden crear, distribuir i marcar tasques dins del mateix sistema. Per a cada classe es crea una carpeta separada en el disc dur virtual de l'usuari i allí l'usuari pot lliurar la feina per a ser avaluat pel mestre. Les dates previstes per al lliurament de tasques s'afegeixen al calendari de Google, cada tasca pot tenir una categoria o tema diferent.

Els mestres poden revisar el progrés dels estudiants mirant l'historial del document. A més els professors poden retornar la feina feta amb comentaris afegits.

Més informació: Dobuss

 

 El món és la veritable aula.
El tipus d'aprenentatge més gratificant i important
és a través de l'experiència,
veure alguna cosa amb els nostres propis ulls.

Jack Hanna

dimecres, 29 d’octubre del 2025

BLOGGER, LA IMPORTÀNCIA DE LA GESTIÓ DELS 'GADGETS'

Avui, els Websors i The Grandma han
parlat sobre la importància dels gadgets a Blogger. També
han reflexionat sobre unes darreres qüestions importantíssimes per a gestionar les seves marques personals i treure-li partit a les xarxes socials.

Un gadget de Blogger és un programa que podem inserir dins la nostra pàgina i té una finalitat específica pel visitant.

Els gadgets poden tenir tot tipus de propòsits, com ara el poder compartir el contingut de la teva pàgina web en una xarxa social, que es puguin mostrar certes dades, realitzar un menú d'opcions a Blogger i molt més. Realment, ens dona l'oportunitat de ser creatius i veure què en pot resultar del seu ús.

Així mateix, dins de Blogger podem trobar una gran quantitat de gadgets que podem fer servir totalment gratis.

Els gadgets també els podem trobar navegant per la web, encara que, aquests últims poden ser una mica més difícils de posar dins de la teva web perquè, en general, es necessita una mica de coneixement de programació dins d'interfícies com HTML o CSS.

Incloure el gadget dins del teu lloc web a Blogger és una tasca realment senzilla. Tot el que has de fer és començar per entrar al teu blog o lloc web i donar-li clic a l'opció de Disseny que tenim al menú a l'esquerra de la nostra pantalla.

A dins, podràs veure amb detall cada component que apareix dins de la plantilla per a la teva pàgina web o bloc. Hauràs anar als requadres de les sidebars i fer clic a l'opció d'Afegir un gadget.

Després caldrà buscar el gadget que vols incloure dins de la teva pàgina web en el lloc que vulguis. Tingues en compte que el pas anterior pot variar depenent d'on es trobi el botó per afegir el gadget. Un cop trobis el gadget que vols afegir, només hauràs de fer clic al símbol de més (+) per poder afegir-lo instantàniament al teu web.

És possible que depenent del gadget hagis de posar alguns paràmetres, però tot dependrà dels teus gustos. Quan estigui llest fes clic al botó de guardar i llest. Pots anar a la teva pàgina per assegurar-te que tot està com vols que estigui.

Més informació: Juan Merodio

 El millor gadget és el cervell humà.

 
Ed Kovacs

dimarts, 28 d’octubre del 2025

BLOGGER, EL FORMAT DE LA INTERFÍCIE I EL DASHBOARD (II)

Avui, els Websors i The Grandma han treballat els gadgets i el disseny dels seus blocs amb Blogger.

Blogger és l'eina de creació de blocs de Google. L'escriptori és el punt d'inici, aquí hi ha una llista de tots els teus blogs. Hi ha tot un seguit d'operacions que pots fer dins de cada blog.

Personalitzar.

-Escollir la teva plantilla predeterminada.

-Personalitzar a través de la interfície d'arrossegar i deixar o a través del dissenyador de plantilles WYSIWYG.

-Editar l'HTML del teu blog.

-Afegir gadgets com presentacions, enquestes d'usuaris i anuncis d'Adsense.

Escriure una nova entrada.

-Utilitzar vista prèvia per veure com t'està quedant.

-Afegir una imatge: Pots determinar-ne la mida i les opcions Esquerra, Centrar i Dreta.

-Publicar imatges amb el dispositiu mòbil, el software de fotos gratuït de Google Picasa o un servei de tercers com Flickr.

-Afegir un vídeo: Blogger accepta arxius AVI, MPEG, QuickTime, Real i Windows Media amb una mida inferior a 100 MB.

Veure les teves entrades. Permet veure una llista d'entrades publicades i redactades per un blog determinat.

Posar-te al dia dels teus blogs preferits. A sota de la llista dels teus propis blogs trobem una llista dels blogs que seguim amb un resum de les últimes entrades.

Més informació: Marketing and Web

Ús del menú desplegable que et permet enllaçar amb:

-Visió general

-Entrades

-Pàgines

-Comentaris

-Estadístiques

-Ingressos

-Disseny

-Plantilla

-Configuració

A la pantalla de descripció general es pot:

1. Veure l'activitat del teu blog.

2. Veure les novetats i surgències de l'equip de Blogger.

3. Veure els blogs importants més recents.

Encara que hagis escollit una plantilla pots canviar el seu aspecte, Blogger et permet personalitzar-la canviant el:

-Fons. Canvi de color de fons amb l'opció Gama de colors principal o escollir un dels temes suggerits. Una altra opció és afegir-hi una imatge.

-Disseny. Pots escollir diferents opcions de disseny, plantilles d'una a tres columnes. També disposes d'una gamma d'opcions de disseny pel peu de pàgina del blog.

-Ajust de l'ample. Pots canviar l'ample del blog i les columnes de l'esquerra i la dreta.

-Perfil. És un complement del blog. Pots descriure’t a tu mateix, incloure una fotografia i canviar el teu nom públic. Els teus interessos i els teus favorits fan la funció d'enllaç a altres persones que comparteixen les mateixes coses.

Blogger està disponible amb els idiomes següents:

Àrab, bengalí, búlgar, català, xinès (simplificat), xinès (tradicional), croat, txec, danès, holandès, anglès, filipí, finlandès, francès, alemany, grec, gujarati, hebreu, hindi, hongarès, indonesi, italià, japonès, kannada, coreà, letó, lituà, malai, malayalam, marathi, noruec, oriya, persa, polonès, portuguès (Brasil), portuguès (Portugal), romanès, rus, serbi, eslovac, eslovè, espanyol, suec, tàmil, telugu, tailandès, turc, ucraïnès, urdú vietnamita, nepalès, farashi, bemba, tonga, tumbuka i cewa.

Més informació: Yo Blogueo

Els bloggers creen una mena de popularitat.
Però no són els experts i ho hem d’entendre.
 
Martha Stewart

dilluns, 27 d’octubre del 2025

BLOGGER, L'EDICIÓ i LA PUBLICACIÓ DEL BLOC DE GOOGLE (I)

Avui, els Websors i The Grandma han treballat Blogger, l'editor de bloc de Google.

Blogger és un editor de blogs senzill i quan més treballem amb ell més detectarem les seves limitacions, però és un bon punt de partida per treballar la tecnologia de creació de blogs i entendre els seus conceptes. A partir del domini d'una eina de blog, podem aconseguir el domini d'unes altres, ja que poques diferències hi ha entre els diferents editors. Tan important és veure quins avantatges ens donen els editors de blog com veure les seves limitacions i conèixer les seves errades (que les tenen) per saber fins a on podem arribar en el seu ús i quins aspectes pateixen limitacions.

Blogger, una paraula creada per Pyra Labs (el seu creador), és un servei per crear i publicar un blog fàcilment. L'usuari no ha d'escriure cap codi o instal·lar programes en el servidor o de scripting.

Blogger accepta per l'allotjament dels blogs el seu propi servidor (Blogspot) o el servidor que l'usuari especifiqui (FTP o SFTP).

Llançat l'agost del 1999, és una de les primeres eines de publicació de blogs la qual ha ajudat a popularitzar l'ús dels formularis.

Més específicament, en lloc d'escriure a mà l'HTML i pujar les noves publicacions, l'usuari pot publicar en el seu blog només emplenant un formulari a la web de Blogger. Els resultats són immediats i es pot fer des de qualsevol navegador.

Més informació: Crehana

El 2003 Pyra Labs fou adquirit per Google i, per tant, també Blogger. Google va aconseguir els recursos que Pyra requeria. Més endavant, les característiques premium (de pagament) van ser habilitades per al públic gràcies a l'ajuda de Google.

El 2004, Google va comprar Picasa i la seva utilitat d'intercanvi de fotos Hello. Això va permetre als usuaris de Blogger posar fotos fàcilment en el seu blog.

El 9 de maig de 2004 Blogger va ser rellançat amb noves plantilles de disseny (CSS), emmagatzematge individual de publicacions, comentaris i publicació via correu electrònic. Després Google va llançar una eina anomenada BlogThis! a la barra de cerca de Google, que permet obrir una nova finestra amb el formulari de publicació i que permet a l'usuari publicar sense necessitat de visitar la pàgina principal.

A finals de 2006, amb el nou Blogger Beta, es fa possible la publicació d'articles per categories o etiquetes (labels). L'actualització del nou Blogger requereix estar registrat a Google i inclou la millora del servei d'etiquetatge d'articles i de la interfície d'edició i publicació d'articles.

L'any 2010 Blogger introdueix novetats, entre elles el dissenyador de plantilles, fonts tipogràfiques de Google, estadístiques d'analítica web, pàgines estàtiques, previsualització, WYSIWYG (What You See Is What You Get) de noves entrades de blog i integració amb Google Apps.

L'any 2011 Blogger renova la seva interfície gràfica d'usuari, presenta una nova característica anomenada vista dinàmica, desenvolupa noves aplicacions i plantilles per a dispositius mòbils. També, es deixa de donar suport a comptes antics de Blogger no utilitzats des del 2007 per tal de passar definitivament al sistema de comptes de Google.

Arribant a l'any 2012 Blogger ha presentat algunes funcionalitats per millorar el posicionament web dels blogs. D'altra banda, des de gener els servidors de Blogger realitzen reencaminaments del domini de segon nivell blogspot.com a dominis de segon i tercer nivell pel país d'accés, com per exemple: blogspot.ie (Irlanda) o blogspot.com.ar (Argentina). El propòsit és millorar l'administració local de continguts que puguin violar les legislacions locals d'un país i evitar intents de censura.

Més informació: Ciudadano 2.0

  
Els bloggers, les empreses, les publicacions, les marques
i els usuaris han de respirar profundament
i relaxar-se perquè ningú no se’n va.
Les marques no marxaran.
Els dissenyadors, bloggers, publicacions no desapareixen.

Nick Wooster