GOOGLE CLASSROOM, CREAR I COMPARTIR CONEIXEMENT

Avui, els Websors i The Grandma ha estat compartint informació mitjançant el Google Classroom, una eina indispensable en la formació 2.0.

Google Classroom és un servei web gratuït que Google ha desenvolupat per les escoles i que vol simplificar la creació, distribució i avaluació de tasques. El principal propòsit de Google Classroom és el de poder compartir arxius en directe entre mestres i estudiants. Es calcula que hi ha entre 40 a 100 milions d'usuaris d'aquesta aplicació.

Google Classroom integra Docs, Presentacions, Gmail, i Calendari cohesionats en una plataforma per facilitar la comunicació entre mestre i alumne. Es pot convidar estudiants a afegir-se a la classe amb un codi privat o a través d'un codi. 

Els mestres poden crear, distribuir i marcar tasques dins del mateix sistema. Per a cada classe es crea una carpeta separada en el disc dur virtual de l'usuari i allí l'usuari pot lliurar la feina per a ser avaluat pel mestre. Les dates previstes per al lliurament de tasques s'afegeixen al calendari de Google, cada tasca pot tenir una categoria o tema diferent.

Els mestres poden revisar el progrés dels estudiants mirant l'historial del document. A més els professors poden retornar la feina feta amb comentaris afegits.

Més informació: Dobuss

 

 El món és la veritable aula.
El tipus d'aprenentatge més gratificant i important
és a través de l'experiència,
veure alguna cosa amb els nostres propis ulls.

Jack Hanna

BLOGGER, LA IMPORTÀNCIA DE LA GESTIÓ DELS 'GADGETS'

Avui, els Websors i The Grandma han parlat sobre la importància dels gadgets a Blogger. També han reflexionat sobre unes darreres qüestions importantíssimes per a gestionar les seves marques personals i treure-li partit a les xarxes socials.

Un gadget de Blogger és un programa que podem inserir dins la nostra pàgina i té una finalitat específica pel visitant.

Els gadgets poden tenir tot tipus de propòsits, com ara el poder compartir el contingut de la teva pàgina web en una xarxa social, que es puguin mostrar certes dades, realitzar un menú d'opcions a Blogger i molt més. Realment, ens dona l'oportunitat de ser creatius i veure què en pot resultar del seu ús.

Així mateix, dins de Blogger podem trobar una gran quantitat de gadgets que podem fer servir totalment gratis.

Els gadgets també els podem trobar navegant per la web, encara que, aquests últims poden ser una mica més difícils de posar dins de la teva web perquè, en general, es necessita una mica de coneixement de programació dins d'interfícies com HTML o CSS.

Incloure el gadget dins del teu lloc web a Blogger és una tasca realment senzilla. Tot el que has de fer és començar per entrar al teu blog o lloc web i donar-li clic a l'opció de Disseny que tenim al menú a l'esquerra de la nostra pantalla.

A dins, podràs veure amb detall cada component que apareix dins de la plantilla per a la teva pàgina web o bloc. Hauràs anar als requadres de les sidebars i fer clic a l'opció d'Afegir un gadget.

Després caldrà buscar el gadget que vols incloure dins de la teva pàgina web en el lloc que vulguis. Tingues en compte que el pas anterior pot variar depenent d'on es trobi el botó per afegir el gadget. Un cop trobis el gadget que vols afegir, només hauràs de fer clic al símbol de més (+) per poder afegir-lo instantàniament al teu web.

És possible que depenent del gadget hagis de posar alguns paràmetres, però tot dependrà dels teus gustos. Quan estigui llest fes clic al botó de guardar i llest. Pots anar a la teva pàgina per assegurar-te que tot està com vols que estigui.

Més informació: Juan Merodio

 El millor gadget és el cervell humà.

 

Ed Kovacs

BLOGGER, EL FORMAT DE LA INTERFÍCIE I EL DASHBOARD (II)

Avui, els Websors i The Grandma han treballat els gadgets i el disseny dels seus blocs amb Blogger.

Blogger és l'eina de creació de blocs de Google. L'escriptori és el punt d'inici, aquí hi ha una llista de tots els teus blogs. Hi ha tot un seguit d'operacions que pots fer dins de cada blog.

Personalitzar.

-Escollir la teva plantilla predeterminada.

-Personalitzar a través de la interfície d'arrossegar i deixar o a través del dissenyador de plantilles WYSIWYG.

-Editar l'HTML del teu blog.

-Afegir gadgets com presentacions, enquestes d'usuaris i anuncis d'Adsense.

Escriure una nova entrada.

-Utilitzar vista prèvia per veure com t'està quedant.

-Afegir una imatge: Pots determinar-ne la mida i les opcions Esquerra, Centrar i Dreta.

-Publicar imatges amb el dispositiu mòbil, el software de fotos gratuït de Google Picasa o un servei de tercers com Flickr.

-Afegir un vídeo: Blogger accepta arxius AVI, MPEG, QuickTime, Real i Windows Media amb una mida inferior a 100 MB.

Veure les teves entrades. Permet veure una llista d'entrades publicades i redactades per un blog determinat.

Posar-te al dia dels teus blogs preferits. A sota de la llista dels teus propis blogs trobem una llista dels blogs que seguim amb un resum de les últimes entrades.

Més informació: Marketing and Web

Ús del menú desplegable que et permet enllaçar amb:

-Visió general

-Entrades

-Pàgines

-Comentaris

-Estadístiques

-Ingressos

-Disseny

-Plantilla

-Configuració

A la pantalla de descripció general es pot:

1. Veure l'activitat del teu blog.

2. Veure les novetats i surgències de l'equip de Blogger.

3. Veure els blogs importants més recents.

Encara que hagis escollit una plantilla pots canviar el seu aspecte, Blogger et permet personalitzar-la canviant el:

-Fons. Canvi de color de fons amb l'opció Gama de colors principal o escollir un dels temes suggerits. Una altra opció és afegir-hi una imatge.

-Disseny. Pots escollir diferents opcions de disseny, plantilles d'una a tres columnes. També disposes d'una gamma d'opcions de disseny pel peu de pàgina del blog.

-Ajust de l'ample. Pots canviar l'ample del blog i les columnes de l'esquerra i la dreta.

-Perfil. És un complement del blog. Pots descriure’t a tu mateix, incloure una fotografia i canviar el teu nom públic. Els teus interessos i els teus favorits fan la funció d'enllaç a altres persones que comparteixen les mateixes coses.

Blogger està disponible amb els idiomes següents:

Àrab, bengalí, búlgar, català, xinès (simplificat), xinès (tradicional), croat, txec, danès, holandès, anglès, filipí, finlandès, francès, alemany, grec, gujarati, hebreu, hindi, hongarès, indonesi, italià, japonès, kannada, coreà, letó, lituà, malai, malayalam, marathi, noruec, oriya, persa, polonès, portuguès (Brasil), portuguès (Portugal), romanès, rus, serbi, eslovac, eslovè, espanyol, suec, tàmil, telugu, tailandès, turc, ucraïnès, urdú vietnamita, nepalès, farashi, bemba, tonga, tumbuka i cewa.

Més informació: Yo Blogueo

Els bloggers creen una mena de popularitat.
Però no són els experts i ho hem d’entendre.

 

Martha Stewart

BLOGGER, L'EDICIÓ i LA PUBLICACIÓ DEL BLOC DE GOOGLE (I)

Avui, els Websors i The Grandma han treballat Blogger, l'editor de bloc de Google.

Blogger és un editor de blogs senzill i quan més treballem amb ell més detectarem les seves limitacions, però és un bon punt de partida per treballar la tecnologia de creació de blogs i entendre els seus conceptes. A partir del domini d'una eina de blog, podem aconseguir el domini d'unes altres, ja que poques diferències hi ha entre els diferents editors. Tan important és veure quins avantatges ens donen els editors de blog com veure les seves limitacions i conèixer les seves errades (que les tenen) per saber fins a on podem arribar en el seu ús i quins aspectes pateixen limitacions.

Blogger, una paraula creada per Pyra Labs (el seu creador), és un servei per crear i publicar un blog fàcilment. L'usuari no ha d'escriure cap codi o instal·lar programes en el servidor o de scripting.

Blogger accepta per l'allotjament dels blogs el seu propi servidor (Blogspot) o el servidor que l'usuari especifiqui (FTP o SFTP).

Llançat l'agost del 1999, és una de les primeres eines de publicació de blogs la qual ha ajudat a popularitzar l'ús dels formularis.

Més específicament, en lloc d'escriure a mà l'HTML i pujar les noves publicacions, l'usuari pot publicar en el seu blog només emplenant un formulari a la web de Blogger. Els resultats són immediats i es pot fer des de qualsevol navegador.

Més informació: Crehana

El 2003 Pyra Labs fou adquirit per Google i, per tant, també Blogger. Google va aconseguir els recursos que Pyra requeria. Més endavant, les característiques premium (de pagament) van ser habilitades per al públic gràcies a l'ajuda de Google.

El 2004, Google va comprar Picasa i la seva utilitat d'intercanvi de fotos Hello. Això va permetre als usuaris de Blogger posar fotos fàcilment en el seu blog.

El 9 de maig de 2004 Blogger va ser rellançat amb noves plantilles de disseny (CSS), emmagatzematge individual de publicacions, comentaris i publicació via correu electrònic. Després Google va llançar una eina anomenada BlogThis! a la barra de cerca de Google, que permet obrir una nova finestra amb el formulari de publicació i que permet a l'usuari publicar sense necessitat de visitar la pàgina principal.

A finals de 2006, amb el nou Blogger Beta, es fa possible la publicació d'articles per categories o etiquetes (labels). L'actualització del nou Blogger requereix estar registrat a Google i inclou la millora del servei d'etiquetatge d'articles i de la interfície d'edició i publicació d'articles.

L'any 2010 Blogger introdueix novetats, entre elles el dissenyador de plantilles, fonts tipogràfiques de Google, estadístiques d'analítica web, pàgines estàtiques, previsualització, WYSIWYG (What You See Is What You Get) de noves entrades de blog i integració amb Google Apps.

L'any 2011 Blogger renova la seva interfície gràfica d'usuari, presenta una nova característica anomenada vista dinàmica, desenvolupa noves aplicacions i plantilles per a dispositius mòbils. També, es deixa de donar suport a comptes antics de Blogger no utilitzats des del 2007 per tal de passar definitivament al sistema de comptes de Google.

Arribant a l'any 2012 Blogger ha presentat algunes funcionalitats per millorar el posicionament web dels blogs. D'altra banda, des de gener els servidors de Blogger realitzen reencaminaments del domini de segon nivell blogspot.com a dominis de segon i tercer nivell pel país d'accés, com per exemple: blogspot.ie (Irlanda) o blogspot.com.ar (Argentina). El propòsit és millorar l'administració local de continguts que puguin violar les legislacions locals d'un país i evitar intents de censura.

Més informació: Ciudadano 2.0

  

Els bloggers, les empreses, les publicacions, les marques
i els usuaris han de respirar profundament
i relaxar-se perquè ningú no se’n va.
Les marques no marxaran.
Els dissenyadors, bloggers, publicacions no desapareixen.

Nick Wooster

LES PLATAFORMES DIGITALS I LA RECERCA DE FEINA EN LÍNIA

Avui, els Websors i The Grandma han parlat sobre la importància de les eines digitals. Unes bones eines digitals i uns usuaris que les dominin, a més a més de dominar les tècniques de comunicació bàsiques són el còctel necessari per tenir èxit en qualsevol sector laboral.

Una plataforma digital és un lloc d'Internet que serveix per emmagatzemar diferents tipus d'informació tant personal com a escala de negocis. Aquestes plataformes funcionen amb determinats tipus de sistemes operatius i executen programes o aplicacions amb diferents continguts, com poden ser jocs, imatges, text, càlculs, simulacions i vídeo, entre d'altres.

Les plataformes digitals també es poden concebre com a sistemes que poden ser programats i personalitzats per desenvolupadors externs, com els usuaris, i d'aquesta forma pot ser adaptat a innombrables necessitats i assumptes que ni tan sols els creadors de la plataforma original havien previst.

Les plataformes digitals s'han posicionat en l'àmbit virtual a través de l'inici de la Web 2.0, que va definir noves alternatives sobre l'ús de la plataforma web per a treball col·laboratiu. Mitjançant la nova interacció entre usuaris i els sistemes virtuals, s'han difuminat les plataformes digitals donant origen a la diversitat de llocs web que suporta aquesta línia de treball virtual.

És important tenir en compte que mitjançant les plataformes digitals, independentment de l'enfocament de cadascuna d'elles, és possible gestionar continguts i realitzar una gran varietat d'activitats a través dels portals web. D'aquesta manera ha anat prenent força aquest tipus d'aplicacions i actualment encara es troba en continu desenvolupament.

Més informació:Diari de Girona

Les plataformes digitals aspiren a posicionar la web com a principal canal per adquirir continguts. Entre les seves característiques destaquen:

-Són creadores de continguts i serveis: reuneixen a diferents proveïdors, aplicacions, serveis, continguts i desenvolupadors. El seu valor creix en la mesura que augmenta l'oferta, tant en quantitat com en qualitat.

-Poden ser obertes o tancades. Apple és la dominadora entre les plataformes tancades o propietàries, mentre Android o diverses companyies de telecomunicacions aspiren a crear plataformes obertes amb diferents graus de control sobre els desenvolupaments de tercers.

-Ofereixen un accés preferent a continguts premium. És a dir, amb major qualitat de continguts, amplada de banda, resolució o interfície.

-Són multisuport i multicanal. Permet l'accés a través de web, mòbils, videoconsoles, televisions connectades a Internet, etc.

-Donen més control dels continguts i dels seus drets de propietat intel·lectual i ús als proveïdors, a més de reunir més dades dels clients i són gestores de l'usuari final.

-Negoci de pagament per accés o cobrament per continguts: conviuen diversos models de negoci amb pagament per continguts, subscripcions d'accés, micropagaments o llicències per continguts associats a equips i suports.

-Permeten l'accés a paquets de continguts o serveis: cap plataforma s'acontenta amb una única oferta, els continguts es rendibilitzen en paquets (com la televisió de pagament), com també els serveis (els paquets d'internet, fix, mòbil i TV de pagament de les operadores de telecomunicacions).

AVANTATGES

-Autonomia de publicació i producció a la xarxa de recursos i continguts per part dels participants.

-Permeten allotjar informació perquè els altres usuaris les obtinguin.

-Accedir a diferents tipus d'informació mitjançant un login.

-Interfícies de connexió amb diversos usuaris.

-Facilitat als usuaris d'incorporar-se en l'anomenat Teletreball.

-Utilització des de qualsevol part del món.

DESAVANTATGES

Tots els processos acadèmics requereixen un autoaprenentatge continu, per tant l'únic desavantatge palpable, és el desconeixement de les eines del seu funcionament.

A més també podem considerar que alguns dels seus desavantatges són:

-La lenta velocitat de càrrega per a la transmissió de dades.

-No-interacció directa amb un usuari.

-Poca privacitat amb els nostres arxius.

Més informació: GenCat

L'accés als continguts a través de plataformes tecnològiques o de xarxes socials són els nous models que s'obren pas per al futur.

En ells, la web perd la centralitat de la qual ha gaudit en els últims anys i s'usa la infraestructura d'Internet per construir xarxes intel·ligents on la neutralitat de la xarxa se substitueix per una major oferta, més transparent, amb diferents preus d'accés en funció dels continguts i serveis contractats.

S'avança de la Internet oberta i gratuïta dels últims anys a un model de plataformes a la recerca d'augmentar el negoci digital per a operadores, fabricants, grans d'Internet i mitjans.

Les plataformes socials són llocs web que serveixen per emmagatzemar diversos tipus d'informació relacionada amb les interaccions socials dels usuaris. A més, són xarxes socials que faciliten el contacte amb amics familiars i altres. Aquestes plataformes funcionen amb determinats tipus de sistemes operatius i executen programes i aplicacions amb contingut molt ampli: imatges, text, audiovisuals, càlculs...

Tenim plataformes digitals de tipus social com Facebook, Twitter, Linkedin, Instagram, Tuenti i plataformes de contingut audiovisual com Youtube, Vimeo, Flickr, Tumblr o TikTok.

Més info: Guia tècnica de consum per a l'ús de les plataformes digitals

Almenys, un 40% de tots els negocis moriran
en els pròxims deu anys si no saben
com adaptar-se a les noves tecnologies.

John Chambers

BRIEFING I CLIPPING, DUES EINES DE RESUM DE CONTINGUTS

Avui, els Websors i The Grandma han treballat el briefing i el clipping i han creat un llibre digital. 

Un briefing o brief fa referència a un document o reunió informativa que proporciona informació. El briefing no té un format predefinit. Cada empresa té la seva pròpia forma d'elaborar-lo. Una agència de publicitat o professional de la comunicació comercial o institucional ha de conèixer com a mínim les dades reflectides en el següent índex:

-Antecedents històrics de l'empresa anunciant, que paga per la realització d'una campanya de publicitat. Aquest apartat ha de proporcionar dades clau de la companyia, la categoria de producte o servei, així com els principals competidors d'aquest, incloent-hi dades de canal de distribució, i aportar dades d'imatge de marca, descrivint els principals avantatges (reals o emocionals) de l'empresa, comparant-los amb la competència. Anècdotes, pensaments o fins i tot petites històries d'empleats són d'utilitat per a la creació de l'eix de comunicació que ha de seguir una campanya.

-Documentació preexistent. Es tracta dels documents o publicitat anteriorment desenvolupada per l'anunciant. L'executiu de comptes ha de demanar informació sobre qualsevol suport publicitari realitzat prèviament i assabentar-se de quin va ser el seu efecte sobre consumidors i anunciant.

-Mercat total. Mida del mercat i la competència directa i indirecta.

-Mercat específic. Competència directa.

-Situació actual i real de l'empresa i la marca. Imatge de marca i imatge de marca ideal. Posicionament.

-Producte. Quan la campanya de publicitat tracta sobre un producte o servei, aquest apartat ha de descriure els seus trets i dades tècniques més notables, ubicació, cobertures, serveis, atributs del producte. Avantatges diferencials.

-Preu. Quant costa en termes monetaris l'adquisició del seu producte o servei.

-Envàs. Colors, identificació, logo.

-Competència. Per saber com és l'avantatge diferenciador del producte que es desitja publicitar, s'ha de saber com és la competència: qui és, què fa, la seva quota de mercat, el seu posicionament.

-Canal de distribució o camí que el fabricant segueix per fer arribar el seu producte a l'usuari o consumidor final. El producte pot passar per intermediaris (majoristes, detallistes...) entre el fabricant i el consumidor final o bé distribuir-se de forma directa. Quota de mercat i mercat potencial per zones.

-Consumidor. Identificació del consumidor tipus. Sol realitzar-se a través d'estudi de mercat per entendre què tenen en la ment dels consumidors quan veuen la marca comercial de l'anunciant. La futura campanya pot trencar o conservar aquesta personalitat, depenent dels objectius de comunicació (llançament, reposicionament...)

-Públic objectiu. Descripció del públic objectiu tant en el punt de vista demogràfic com, si és possible, en els seus hàbits o conductes. És important subministrar dades procedents d'investigacions realitzades, incloent-hi informació sobre el coneixement de la marca del producte i de la seva competència, així com les dades relatives referents a la percepció que els consumidors tenen del producte abans de la campanya. Així, es poden incloure en l'anunci paraules pròpies del mercat objectiu.

-Públic potencial. És tota persona (sense diferenciar sexe, edat, raça) que se senti atreta i arribi a l'acció de compra del producte sense ser part del públic objectiu.

-Tendències de mercat. Incloent la moda i altres variacions en el gust i la disposició dels consumidors.

-Objectius de màrqueting. Els posa l'àrea de màrqueting de l'empresa i per determinar-ha de preguntar-se si es tracta d'una campanya de llançament, rellançament, reposicionament o sosteniment.

-Suma a invertir. Quant pressupost té l'empresa per invertir en una campanya publicitària? L'agència guanya quan compra els mitjans.

-Temps. Període de temps que la campanya sortirà al públic.

Més informació: Bien Pensado

Clipping és un terme anglès per designar l'activitat de seleccionar els articles o retalls de premsa en què en una empresa determinada ha aparegut en forma de notícia.

Cada aparició en premsa té un preu. Una notícia no és el mateix que un anunci, però ocupa temps en televisió i ràdio, espai en la premsa i internet... És per això que les organitzacions encaminen els seus esforços a les relacions públiques com a motor capaç de generar aparicions en els mitjans de comunicació.

El clipping, com a recol·lector de totes aquestes aparicions, permet igualar la xifra d'aquestes aparicions sobre la tarifa publicitària, i per tant calcular el valor monetari de l'aparició. No obstant això, hi ha valors afegits relatius a no ser un anunci sinó una notícia.

Des dels cercles acadèmics s'assenyala el background publicitari que posseeix el ciutadà com un hàndicap de la publicitat, enfront de la notícia que redacta el periodista; figura que apareix davant el ciutadà relacionada amb el progrés, la veracitat, el dret d'informació, la llibertat d'expressió.

Amb l'actual desenvolupament dels mitjans informatius, en l'era de la societat de la informació, el clipping es pot realitzar ja no només en format paper, sinó també digitalitzat. La importància d'aquesta acció de comunicació es veu incrementada amb el desenvolupament d'Internet i l'aparició del fenomen Blog.

Més informació: Pressclipping

 

  
En una paraula puc resumir tot
el que he après sobre la vida: seguir.

 

Robert Frost

EL DRIVE, EL NÚVOL D'EMMAGATZEMAMENT DE GOOGLE

Avui, els Websors i The Grandma han continuat la seva formació en Eines 2.0. Han treballat el Drive, el núvol d'emmagatzemament de Google. 

Google Drive és un servei d'allotjament d'arxius que va ser introduït per Google el 24 d'abril de 2012. És el reemplaçament de Google Docs que ha canviat la seva adreça URL, entre altres qualitats. Cada usuari compta amb 15 gigabytes d'espai gratuït per emmagatzemar els seus arxius, ampliables mitjançant diferents plans de pagament. És accessible a través del lloc web des de computadores i disposa d'aplicacions per Android i iOS que permeten editar documents i fulls de càlcul.

Amb el llançament de Drive, Google va unificar l'emmagatzematge disponible per a un únic usuari de tal manera que en aquests 15 GB es guarden també els missatges de correu electrònic de Gmail i les imatges de Google+ que superin els 2048x2048 píxels.

Google ofereix 15 GB inicials a tots els usuaris que es comparteixen entre tres dels seus productes més usats: Gmail, Google+ Fotos (Picasa) i Google Drive. 

Els usuaris poden augmentar aquests 15 GB mitjançant subscripció mensual per disposar de més emmagatzematge. És important saber que els arxius allotjats que usin els formats natius de Google Docs no expliquen en aquests 15 GB igual que les imatges de Google+Fotos menors que 2048x2048 píxels i els vídeos que durin menys de 15 minuts.

Inicialment, Google Docs oferia 1 GB d'emmagatzematge gratis; el 24 d'abril de 2012 Google va presentar Google Drive que oferia 5 GB d'emmagatzematge gratis. A més de presentar Drive, Google va fer altres canvis en el servei, incloent-hi l'augment de capacitat gratuït de Gmail de 7 GB a 10 GB.

Originalment Gmail, Google Docs i Picasa explicaven per separat l'emmagatzematge gratuït de cada plataforma i l'emmagatzematge atorgat per aquests plans es compartia. A poc a poc Google va anar unificant l'emmagatzematge dels usuaris i actualment tot l'espai és conjunt, sigui gratis o de pagament.

Perquè Drive sincronitzi fitxers entre l'ordinador de l'usuari i el seu emmagatzematge en el núvol, el client ha d'estar obert en la computadora de l'usuari.

El client es comunica amb Drive perquè els canvis en un costat es reflecteixin en l'altre i que així sempre continguin els mateixos arxius.

Més informació: Google 

El client de Drive està disponible per als següents dispositius: PC amb Windows XP, Windows Vista, Windows 7 i Windows 8 que usin particions NTFS, o Mac US X 10.6 (Snow Leopard) o superior; telèfons intel·ligents i tauletes amb Android 2.1 (Eclair) o superior; iPhones i iPads amb iOS 5.0 o superior. A més d'aquests sistemes, Sundar Pichai va dir que Google Drive estaria molt bé integrat amb Chrome US.

Google Documents i Fulls de càlcul, oficialment Google Docs & Spreadsheets és un programa gratuït basat en Web per crear documents en línia amb la possibilitat de col·laborar en grup.

Inclou processador de textos, Full de càlcul, programa de presentació bàsic, creador de dibuixos i editor de formularis destinats a enquestes.

Google Docs juntament amb Gmail, Google Calendar i Google Talk; el 7 de juliol de 2009, van deixar la seva qualitat de Beta i van passar a ser productes acabats.

A partir de gener del 2010, Google va començar a acceptar qualsevol arxiu en Google Docs, entrant al negoci de l'emmagatzematge en línia amb un màxim d'1 GB, amb expansions per costos addicionals, i preparant el camí per Google Chrome US.

El 24 d'abril de 2012, Google Docs va canviar la seva denominació a Google Drive incorporant la capacitat de sincronitzar arxius amb el PC i augmentant la quota d'emmagatzematge gratuït a 5 GB.

Google Docs va canviar la seva denominació per Google Drive el 24 d'abril de 2012, canviant la seva adreça d'enllaç de docs.google.com per drive.google.com entre altres qualitats. Cada usuari compta amb 15 gigabytes de memòria gratuïts per emmagatzemar els seus arxius, un augment important des del Gygabyte inicial de Google Docs, ampliables mitjançant pagament. Està disponible per a ordinadors i portàtils Mac, Android, iPhone i iPad.

Amb el llançament de Google Drive, Google va augmentar l'espai d'emmagatzematge de Gmail a 10 GB; actualment aquest espai està unificat a 15 GB i és compartit entre els dos serveis a lliure elecció de l'usuari.

Les novetats destacades en el seu llançament van ser:

-Ampliació de l'emmagatzematge gratuït d'1 GB a 5 i posteriorment a 15 GB.

-Capacitat de sincronització d'arxius amb el PC, i visualització millorada de documents de Google fora de línia.

-Canvis en la barra lateral de navegació.

Enfront de l'anterior sistema de visualització fora de línia denominat Google Docs Sense Connexió, el nou sistema de Google Drive permet moure i eliminar documents de Google sense estar connectat a Internet. En connectar-se, Google Drive reflecteix aquests canvis en el núvol. Fins i tot és possible recuperar documents Google de la paperera del PC.

Més informació: Google 

El sistema de sincronització d'arxius permet a l'usuari:

-Editar els seus arxius en el PC i tenir-los disponibles en el núvol.

-Comptar amb respatller automàtic.

-Comptar amb un control de versions, podent accedir a versions anteriors d'un arxiu després de ser modificat.

-Realitzar pujades o baixades massives d'arxius, respectant l'estructura de carpetes.

Google Drive no és superior a altres sistemes de respatller d'arxius com iDrive, o de sincronització com Dropbox, encara que integra sense conflictes totes les eines en un sol producte.

Google Docs permet que els usuaris de telefonia mòbil puguin navegar pels seus documents de Google Docs. Els usuaris poden veure i poden editar els documents.

Existeix una versió de Google Docs per l'iPhone que inclou la funcionalitat per a la visualització i edició de presentacions, juntament amb una interfície dissenyada específicament per a aquest dispositiu.

Existeixen certs límits en manejar documents per cada compte. Els documents de text poden tenir fins a 500 kB més 2 MB per a imatges incrustades. Cada full de càlcul pot tenir fins a 10 000 files, 256 columnes, 100 000 cel·les i 40 fulles. Només poden obrir-se fins a 11 fulles al mateix temps i poden importar-se presentacions de fins a 10 MB.

Google Docs és suportat per Google Chrome, Mozilla Firefox, Internet Explorer (Edge), Opera, Safari i Maxthon.

Tampoc és possible fer modificacions als documents sense l'autorització de l'editor del document i per descarregar els arxius és necessari disposar d'un compte de Google.

L'accés segur via SSL no està habilitat per defecte, però existeix l'opció d'accedir per HTTPS a Google Docs i treballar de manera segura.

La privadesa de documents sensibles pot ser compromesa pel fet que molta gent està autenticada en els seus comptes de Google de forma gairebé permanent perquè els comptes Google s'utilitzen per a la gran varietat de serveis oferts per Google com a correu electrònic i/o calendari. Malgrat que aquest login unificat té clars avantatges, representa un potencial risc per a la seguretat mentre l'accés a Google Docs no requereixi comprovació de contrasenya.

Més informació: Eye Wated

 Internet té grans eines.
Com vam viure sense Google 

tots aquests anys no ho sé.

Pete Hamill

GOOGLE MEET, EL SERVEI DE VIDEOCONFERÈNCIA DE GOOGLE

Avui, els Websors i The Grandma han continuat la seva formació treballant les fórmules de text de Ms.Excel, maquetant catàlegs amb Ms. Publisher i creant invitacions amb Google Meet, el servei de videoconferències,  mitjançant el Google Calendar. 

La missatgeria instantània (IM) és un sistema que permet intercanviar missatges entre dues o més persones en temps real, utilitzant una xarxa de comunicacions, com per exemple Internet.

Aquests serveis han heretat algunes idees de l'antic, tot i que encara popular, sistema de conversa IRC. Cadascun d'aquests missatgers permet enviar i rebre missatges d'altres usuaris utilitzant els mateixos programes, però, darrerament han aparegut alguns clients de missatgeries que ofereixen la possibilitat de connectar-se a diverses xarxes alhora: Pidgin i Trillian.

Es poden enviar i rebre tota mena de documents i arxius, informació de contacte, ubicació, imatges i vídeos.

Admeten grups de persones i llistes de distribució. Alguns clients ofereixen la possibilitat d'enviar missatges encriptats que es destrueixen al cap d'un temps determinat. L'última generació dels programes de missatgeria permet fer videoconferències i trucades mitjançant la telefonia IP.

Una primera forma de missatgeria instantània va ser implementada en el sistema PLATO utilitzat a principis de la dècada del 1970. Més tard, el sistema talk implementat en UNIX/LINUX va ser utilitzat àmpliament utilitzat per enginyers i acadèmics durant les dècades de 1980 i 1970 per comunicar-se a través d'internet.

ICQ va ser el primer sistema de MI per ordinadors amb sistema operatiu diferent a UNIX/LINUX en el novembre de 1996. A partir de la seva aparició, han sorgit un gran nombre de variacions de MI. Els més populars a la primera dècada del segle XXI foren el Windows Messenger o el Google Talk.

Més informació: DIBA

En els primers programes de missatgeria instantània, cada lletra era enviada després d'escriure-la, d'aquesta manera les correccions dels errors també es veien en temps real. Això feia que les converses semblessin més una conversa telefònica que un intercanvi de text.

En els programes actuals, habitualment, s'envia cada frase de text un cop l'hem acabat d'escriure-la. A més a més en alguns, també es permet deixar missatges, encara que l'altra part no estigui connectada (estil contestador automàtic). Una altra funció que tenen molts serveis és la possibilitat d'enviar-se fitxers.

L'any 2013, l'ús de missatgeria instantània era del 83%, segons l'estudi d'audiència d'internet realitzat per l'AIMC. En canvi el correu electrònic, segons l'AIMC, no s'ha arribat a utilitzar tan poc com el 2013 (70%) des de 1997, quan l'ús estava al 69%.

El funcionament és molt senzill: tenim una llista de contactes (adreces de correu vàlides), als que hem autoritzat que sàpiguen el nostre estat (connectat, desconnectat, ocupat, enfeinat...), encara que podem falsejar-lo. Llavors en aquesta llista de contactes podem obrir una finestra de conversa amb els que estiguin disponibles.

A més d'usos lúdics i personals es pot emprar com a eina de gestió a l'àmbit professional. Per exemple, pot utilitzar per a compartir informació i coneixement, ajudar a la coordinació d'un grup de treball o trametre queixes i propostes.

Més informació: IOC

Com a avantatges té l'agilitat, la rapidesa i i la facilitat d'ús.

Els inconvenients principals són la feble fiabilitat, la manca de servei postvenda i en molts clients la molt feble o manca de seguretat, tot i que tant la seguretat com la robustesa de l'aplicació depenen del client escollit. A més, no existeixen actualment eines per auditar l'ús de la missatgeria instantània i valorar-ne la seva qualitat.

El caràcter instantani d'aquest tipus de missatgeria comporta també que sigui efímer, cosa que s'ha de tenir en compte i pot ser un avantatge o inconvenient, segons l'ús. D'altra banda, per a les persones que treballen amb un ordinador de sobretaula els pot ser més còmode poder accedir i gestionar el compte des de l'ordinador, cosa que no és possible amb tots els clients, ja que alguns no tenen accés a pàgines web.

Els clients de missatgeria instantània són programes que serveixen per a enviar i rebre missatges instantanis amb altres usuaris connectats a Internet o altres xarxes. Els clients principals de la missatgeria instantània mòbil, que es pot usar des de dispositius de telèfon mòbil, són:

-WhatsApp. 430 milions d'usuaris. Programari no lliure amb defectes de seguretat.

-Line. 360 milions d'usuaris al món. Programari no lliure.

-Telegram. 100 milions d'usuaris al món. Programari lliure amb llicència GPL.

Altres clients de missatgeria instantània existents són Hangouts, Pidgin (multixarxa), Skype, Trillian (multixarxa), Viber o Signal.

Més informació: Xarxanet

La videoconferència és la comunicació de vídeo i al mateix temps so.

En telefonia mòbil es denomina UMTS (Universal Movil Telecomunication System), com a servei vinculat a les grans companyies solament es troba disponible en Estats Units i part d'Europa, però mitjançant internet es troba a l'abast de tothom amb accés a la xarxa amb amplada de banda suficient.

La videoconferència és un mitjà pel qual els individus es poden trobar cara a cara i en temps real per a parlar.

Es necessita un ordinador amb un software, una càmera de vídeo i una connexió a Internet de bona qualitat.

La videoconferència permet a un grup de persones ubicades en llocs distints dur a terme reunions com si estigueren en la mateixa sala. És una combinació tecnològica d'àudio, vídeo i xarxes de comunicació que serveix perquè grups o individus puguen trobar-se cara a cara en un temps real per interaccionar.

És un sistema de comunicació dissenyat per a portar a terme trobades a distància, el qual, ens permet la interacció visual, auditiva i verbal amb persones de qualsevol part del món; sempre que els llocs web a distància tenguin equips compatibles i un enllaç de transmissió entre ells.

Amb la videoconferència podem compartir aplicacions, intercanviar punts de vista, mostrar i veure tota mena de documents, dibuixos, gràfics, fotografies, imatges d'ordinador, vídeos, en el mateix moment; amb el fi de crear, visualitzar i modificar arxius de forma simultània; sense necessitat que ell o els participants hagin de traslladar-se al lloc en què s'estigui realitzant l'esdeveniment.

Existeixen dos criteris per a classificar les videoconferències: segons el nombre de punts de connexió i segons el format tècnic.

Més informació: Hub Spot

 

  Segurament, en un món de correu electrònic,
videoconferència i assistents virtuals,
no s'espera que l'oficina sembli extremadament anacrònic?
Tanmateix, fins ara sembla que el lloc on es treballa sí importa,
perquè la creativitat i la innovació s'alimenten
de les interaccions físiques entre les persones.

Noreena Hertz

YOUTUBE, LA WEB PER COMPARTIR I DESCARREGAR VÍDEOS

Avui, els Websors i The Grandma ha estat treballant amb el seus canal de Youtube.

YouTube és un lloc web en el qual els usuaris poden penjar i compartir vídeos.

Va ser creat per tres extreballadors de PayPal el febrer de 2005. Va ser adquirit per Google Inc. l'octubre de 2006, a canvi de 1650 milions de dòlars, i ara opera com una de les seves filials. Ara YouTube és molt vist a tot el món i cada minut s'hi pengen 300 hores de vídeo.

El primer vídeo es va penjar el 23 d'abril de 2005 Me at the Zoo, on es mostra el cofundador Jawed Karim al Zoològic de San Diego.

YouTube fa servir un reproductor en línia basat en Adobe Flash, per mostrar el seu contingut, tot i que també pot ser un reproductor basat en l'estàndard HTML5, que YouTube va incorporar poc després que la W3C el presentés i que és suportat pels navegadors web més importants.

És molt popular, gràcies a la possibilitat d'allotjar vídeos personals de manera senzilla. Allotja una varietat de clips de pel·lícules, programes de televisió i vídeos musicals. Malgrat que les normes de YouTube impedeixen pujar vídeos amb drets d'autor, aquest material hi és en abundància, així com continguts amateurs com videojocs. Els enllaços a vídeos de YouTube poden ser també inserits en blogs i llocs web personals fent servir API o incrustant-hi codi HTML.

Des del 19 de gener de 2011, YouTube està disponible en català, i es mostra directament en aquesta llengua si és la del navegador, o triant-se manualment a la configuració d'idioma del lloc web. En aquesta data també es va activar el subdomini  per a la versió en català.

YouTube Inc. va ser creada per Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim el febrer de 2005 a San Bruno (Califòrnia). Tots ells es van conèixer mútuament quan treballaven a PayPal, Hurley i Karim com a enginyers, i Chen com a dissenyador.

Segons Hurley i Chen, la idea de YouTube va sorgir davant les dificultats que van experimentar en intentar compartir vídeos enregistrats durant una festa a San Francisco. Aquesta història ha estat considerada una versió molt simplificada, i Chen ha reconegut que aquesta idea es pot haver promogut per la necessitat de presentar una història senzilla al mercat. Karim ha declarat que la festa mai va existir, i que la idea de compartir vídeos a Internet va ser seva.

Més informació: Video Marketing Viral

El domini va ser activat el 15 de febrer de 2005, i el 23 d'abril s'hi va pujar el primer vídeo, Me at the Zoo. A la primavera YouTube va entrar en línia. No obstant això, els creadors es van adonar ràpidament que els usuaris carregaven tota classe de vídeos, deixant enrere la idea original. El tràfic es va disparar quan la gent va començar a col·locar enllaços de YouTube a les seves pàgines de MySpace.

El ràpid creixement del lloc va atraure Time Warner i Sequoia Capital, que hi van invertir. Després que, l'octubre de 2005, l'empresa Nike col·loqués un anunci protagonitzat per Ronaldinho, les grans companyies van començar a sentir-se atretes per YouTube. Només l'any 2005, Sequoia va haver d'invertir 8,5 milions de dòlars estatunidencs al lloc.

La relació de YouTube amb les empreses productores de televisió i cine ha estat variada. Viacom continua la demanda contra YouTube per 1000 milions de dòlars, iniciada el març de 2007, per una suposada violació massiva de drets d'autor. D'altra banda, Disney va firmar el març de 2009 un acord amb YouTube, autoritzant la transmissió de vídeos curts de l'American Broadcasting Company i ESPN. Disney podria presentar anuncis a YouTube gràcies a aquest tracte. L'abril de 2009, Google va anunciar que YouTube va firmar aliances amb alguns estudis de Hollywood perquè el lloc pogués mostrar programes de televisió i pel·lícules completes. El gener de 2010, es presenta YouTube Rentals, un servei de videoclub per Internet amb pel·lícules completes que es poden veure a l'instant pagant prèviament.

YouTube manté una logística que permet localitzar qualsevol vídeo per mitjà de les etiquetes de metadada, títols i descripcions que els usuaris assignen als seus vídeos, però l'ús està restringit únicament als vídeos allotjats a YouTube. No obstant això, arran de la compra de YouTube per part de Google, Google Video va començar a afegir a les seves cerques als continguts de YouTube.

El juny de 2007 es va donar un important pas cap a la internacionalització del lloc, en traduir la seva interfície a diversos idiomes, inclòs el català.

YouTube ha canviat profundament la definició de drets d'autor en vídeos, ja que abans del 2005 només s'aplicaven a música compartida per P2P. Gran part dels vídeos que els usuaris publiquen a YouTube tenen música o imatges amb copyright, però la companyia només els retira si és requerit pel propietari dels drets d'autor. En retirar els vídeos el compte de l'usuari que els va publicar és suspesa després de rebre, si més no, tres advertències. Addicionalment, les productores de música poden demanar l'anul·lació de les pistes d'àudio dels vídeos que inclouen bandes sonores o música que no va ser llicenciada per a la seva inclusió, quedant totalment sense so.

Més informació: Tu Web de Cero

Les mètriques d'implicació de YouTube (visualitzacions, m'agrades, no m'agrades i subscripcions) reflecteixen quantes vegades s'ha interaccionat amb un vídeo o un canal. Aquestes mètriques poden ser un paràmetre important per mesurar la popularitat general del teu vídeo o canal.

Volem assegurar-nos que les teves mètriques siguin d'alta qualitat i que provinguin de persones i no de programes informàtics. Els nostres sistemes tarden una mica a determinar quins m'agrades, visualitzacions, subscripcions i no m'agrades són legítims.

Durant les primeres hores després que s'hagi publicat un vídeo, pot ser que les teves mètriques tardin a mostrar-se al sistema.

More information: Cyberclick

Un cop s'hagin comptat els esdeveniments d'implicació legítims, el recompte de les mètriques s'actualitzarà amb més freqüència. El moment en què aquests canvis tenen lloc varia en funció de la popularitat i l'audiència d'un vídeo o canal. Tingues en compte que constantment confirmem i ajustem els esdeveniments d'implicació.

En alguns vídeos i canals, pot semblar que el recompte de les mètriques estigui congelat o que no mostri les mètriques que esperes. Les mètriques es confirmen mitjançant algoritmes perquè els creadors de contingut, els anunciants i els espectadors puguin gaudir d'una experiència justa i positiva. Per verificar que les mètriques són precises, YouTube pot alentir, congelar o canviar el recompte de les mètriques i també descartar reproduccions de mala qualitat temporalment.

Fer ús de diversos dispositius per veure el mateix vídeo o reproduir el mateix vídeo en continu en diverses finestres o pestanyes són alguns exemples de reproduccions de baixa qualitat.

Si el teu vídeo s'utilitza com a anunci a YouTube, pot ser que considerem les visualitzacions de l'anunci com a visualitzacions del vídeo. Aquestes visualitzacions de publicitat de pagament es consideren visualitzacions perquè indiquen que un espectador ha interaccionat amb el vídeo.

1) Anuncis de vídeo TrueView in-stream. Les visualitzacions de publicitat de pagament es consideraran visualitzacions en els casos següents:

-Quan un usuari miri un anunci complet que duri entre 11 i 30 segons.

-Quan un usuari miri almenys 30 segons d'un anunci que duri més de mig minut.

-Quan un usuari interaccioni amb l'anunci.

2) Anuncis de vídeo TrueView discovery. Les visualitzacions de publicitat de pagament es consideraran visualitzacions quan un usuari faci clic a l'anunci i el vídeo comenci a reproduir-se.

Més informació: Business Insider

 

L'alegria de YouTube és que podeu crear contingut

sobre qualsevol cosa que us apassioni,

per molt ximple que sigui el tema.

Zoe Sugg

ELS GRÀFICS I LA REPRESENTACIÓ DE DADES NUMÈRIQUES

Avui els Websors i The Grandma han estat treballant eines de Microsoft Excel com la fórmula del condicional simple, el format condicional i les gràfiques.

Gràfica o gràfic són les denominacions de la representació de dades, generalment numèriques, mitjançant recursos gràfics (línies, vectors, superfícies o símbols), perquè es manifesti visualment la relació que guarden entre si. També pot ser un conjunt de punts, que es plasmen en coordenades cartesianes, i serveixen per analitzar el comportament d'un procés, o un conjunt d'elements o signes que permeten la interpretació d'un fenomen.

La representació gràfica permet establir valors que no s'han obtingut experimentalment, sinó mitjançant la interpolació (lectura entre punts) i l'extrapolació (valors fora l'interval experimental).

L'estadística gràfica és una part important i diferenciada d'una aplicació de tècniques gràfiques, a la descripció i interpretació de dades i inferències sobre aquests. Forma part dels programes estadístics usats amb els ordinadors. Autors com Edward R. Tufte han desenvolupat noves solucions d'anàlisi gràfics. Hi ha diferents tipus de gràfiques, que es poden classificar en:

-Gràfic lineal: es representen els valors en dos eixos cartesians ortogonals entre si. Les gràfiques lineals es recomanen per a representar sèries en el temps, i és on es mostren valors màxims i mínims, també s'utilitzen per a diverses mostres en un diagrama.

-Gràfic de barres: es fa servir quan es pretén ressaltar la representació de percentatges de dades que componen un total. Una gràfica de barres conté barres verticals que representen valors numèrics, generalment utilitzant un full de càlcul. Les gràfiques de barres són una manera de representar freqüències, les freqüències estan associades amb categories.

Una gràfica de barres es presenta de dues maneres: horitzontal o vertical. L'objectiu és posar una barra de llarg (alt si és horitzontal) igual a la freqüència. La gràfica de barres serveix per comparar i tenir una representació gràfica de la diferència de freqüències o d'intensitat de la característica numèrica d'interès.

-Histograma: s'utilitza per il·lustrar mostres agrupades en intervals. Està format per rectangles units a altres, els vèrtexs de la base coincideixen amb els límits dels intervals i el centre de cada interval és la marca de classe que representem en l'eix de les abscisses. L'alçada de cada rectangle és proporcional a la freqüència de l'interval respectiu.

-Gràfic circular: permet veure la distribució interna de les dades que representen un fet, en forma de percentatges sobre un total. Se sol separar el sector corresponent al major o menor valor, segons el que es vulgui destacar.

-Pictograma: està format amb imatges que serveixen per representar el comportament o la distribució de les dades quantitatives d'una població, utilitzant símbols de mida proporcional a la dada representada. Una possibilitat és que el gràfic sigui analògic per exemple, la representació dels resultats de les eleccions amb colors sobre un hemicicle.

Més informació: IOC

Soc un home de negocis al final del dia.
He crescut amb fulls Excel.
Començo a escriure la meva novel·la
amb fulls de càlcul
i les fites de cada capítol ressaltades.

Ashwin Sanghi

EL TRACTAMENT DE LES DADES, MÈTODE i MAPES MENTALS

La tasca de l'enregistrador de dades és molt important per a les empreses que volen introduir molta informació en les seves aplicacions informàtiques.

Hem de tenir en compte que la professió d'enregistrament de dades no solament consisteix a introduir informació de forma mecànica enllà. L'enregistrador de dades ha de conèixer les característiques de les aplicacions informàtiques, així com dels elements perifèrics. A més, ha de dominar les tècniques de mecanografia.

Les regles ortogràfiques i gramaticals també han de ser dominades per l'enregistrador de dades.

Els enregistradors de dades manegen molta informació, en alguns casos de caràcter confidencial, i han d'evitar violar l'establert en les normes de protecció de dades. A més, a vegades seran els responsables de realitzar les còpies de seguretat per no perdre la informació introduïda en les aplicacions informàtiques.

Les condicions dels llocs de treball, així com l'ergonomia, s'han de tenir molt en compte a l'hora de realitzar l'enregistrament de dades.

Avui dia existeix multitud d'informació que les empreses han de gestionar de forma correcta i saber emmagatzemar per poder recuperar-la quan sigui necessari. Per aquest motiu, neix l'activitat d'enregistrar dades, tasca que és realitzada per professionals amb coneixements en la gestió de bases de dades.

Més informació: IOC

L'antropologia és la disciplina que estudia l'ésser humà. Combina en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals i de les ciències socials i humanes, així com amb la filosofia.

L'antropologia cultural o social estudia els humans com a éssers culturals. Té per objecte d'estudi els éssers humans com a col·lectiu que viuen en societat i per tant són productors de cultura i, alhora, productes d'aquesta, que es definix com la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d'aprendre i de transmetre símbols o conceptes a altres humans, i de transformar el món i els humans mateixos, utilitzant estos símbols.

L'antropologia física o biològica estudia l'ésser humà en tant que ésser biològic, així com la variabilitat dels grups humans al llarg de la història, independentment de la cultura.

El mètode d'obtenció de coneixement de l'antropologia (mètode científic) és força fàcil d'exposar però ben difícil d'aplicar. Comporta que l'antropòleg sigui capaç abandonar els seus prejudicis i estigui disposat a aprendre dels altres.

Primera fase: Observació

És el treball de camp que consisteix en una immersió en la comunitat que es vulgui analitzar. Això acosta l'antropologia a l'empirisme perquè aquest adopta justament l'observació de la realitat en moviment per treure conclusions. És a dir, posa a prova les seves hipòtesis observant com es comporten de manera natural.

Segona fase: Etnografia

Fet això, l'antropòleg ha de posar per escrit tot allò que ha après sobre la societat que ha analitzat. Això comporta una exposició estructurada i comprensible per a una altre cultura que no s'ha immergit mai en la cultura estudiada.

L'antropòleg ha de ser objectiu, no faltar a la veritat, aportar informació qualitativa i quantitativa i saber ser imparcial. L'estudi es publica per tal que altres antropòlegs puguin verificar-ho.

Tercera fase: Verificació

És després d'una tercera fase de verificació del treball amb un nou treball de camp i un nou procés d'etnografia que l'estudi aconseguix ser acceptat i avalat per tota la comunitat científica.

L'estudi, però, no es deixa dins un calaix d'armari de l'arxiu nacional, sinó que ha de fer un objecte d'actualització de la informació.

Quarta fase: Seguiment

L'antropòleg es dedica a fer un seguiment de la societat estudiada per tal de comprendre les seves evolucions, els nous raonaments i els canvis.

Per tal de poder duu a terme tot aquest mètode, l'antropòleg ha de ser capaç d'abandonar el monoculte, és a dir, saber la llengua de l'altre o aprendre a practicar la seva religió, si en té alguna. Les societats monolingües són de monoculte perquè rere l'única llengua que parlen, hi una única cultura i això restringeix els punts de vista amb què la societat mira el món que l'envolta.

L'antropòleg ha de tenir doncs una ment força oberta i això comporta abandonar tota mena de monocultes i, per tant, el monolingüisme. Convé, fins i tot, aprendre de llengües minoritàries i, fins i tot, llengües minoritzades.

Més informació: Revista d'Etnologia de Catalunya

Un mapa mental és un diagrama que s'utilitza per representar les paraules, idees, tasques, o altres conceptes lligats i disposats radialment al voltant d'una paraula clau o d'una idea central.

S'utilitza per a la generació, visualització, estructura i classificació taxonòmica de les idees, i també com a ajuda interna per a l'estudi, planificació, organització, resolució de problemes, presa de decisions i escriptura.

És un diagrama de representació semàntica de les connexions entre les porcions d'informació.

Presentant aquestes connexions d'una manera gràfica radial, no lineal, estimula un acostament reflexiu per a qualsevol tasca d'organització de dades, eliminant l'estímul inicial, d'establir un marc conceptual intrínsec apropiat o rellevant al treball específic.

Un mapa mental és similar a una xarxa semàntica o model cognoscitiu però sense restriccions formals a les classes d'enllaços usats.

Els elements s'arreglen intuïtivament segons la importància dels conceptes i s'organitzen en les agrupacions, les branques, o les àrees. La formulació gràfica pot ajudar a la memòria.

Més informació: DIBA

Els mapes mentals, però no són un invent nou, sinó que l'escriptura egípcia i el sistema mnemotècnic grec van ser els seus percussors. 

Tony Buzan va popularitzar el mètode d'aprenentatge amb mapes mentals.

Els mapes mentals introdueixen generen i introdueixen la informació al cervell de forma multidimensional.

Organitzen les dades en estructures ordenades i interrelacionades. 

Permeten recuperar la informació del cervell de manera ràpida i senzilla.

Els mapes mentals poden servir per aclarir idees, estalviar temps, recordar millor, planificar, aprovar exàmens, comunicar...

Per crear un mapa mental hem de partir d'una idea principal i a partir d'aquesta s'irradien les idees secundàries. També és important utilitzar colors, dibuixos i paraules entrellaçades.

-Per poder organitzar amb facilitat i més eficientment els nostres pensaments.

-Per utilitzar i aprofitar el màxim les nostres capacitats mentals.

-Per potenciar la creativitat.

-Per aclarir les nostres idees.

-Per poder generar idees individualment o en grup.

-Per estructurar més fàcilment un discurs tant oral com escrit.

-Permet planificar la instrucció i alhora ajuda els estudiants a aprendre a aprendre.

-Per prendre decisions.

-Els mapes mentals a més, serveixen per plasmar un seguit d'idees sobre el paper.

-Facilita l'organització lògica i estructurada dels continguts d'aprenentatge, ja que són útils per a separar la informació significativa de la informació trivial.

-Permet aconseguir un aprenentatge interrelacionat, ja que no aïlla els conceptes, les idees dels alumnes i l'estructura de la disciplina.

Més informació: Cristic

Els mapes mentals faciliten el record i l'organització de la informació. Això sí, un mapa mental no és un mapa conceptual. Podem seguir els següents passos:

1. Començar al centre d'un full en blanc.

2. Dibuixem al centre del full una imatge que simbolitzi la idea principal o una paraula.

3. Utilitzar molts colors.

4. Des de la idea principal, traçar ramificacions de diferents colors amb les idees més importants i les paraules clau relacionades amb el tema escollit.

5. Connectar totes les idees mitjançant línies o branques.

6. Dibuixar línies corbes en comptes de rectes.

7. Fer servir només una o dues paraules clau per línia.

8. Utilitzar moltes imatges.

Els mapes mentals:

-Aporten una visió global que permet abordar els temes importants de manera eficaç.

-Ens estalvien temps.

-Faciliten la generació d'idees i estratègies.

-Milloren la nostra capacitat de planificar i gestionar.

Més informació: UOC

D'acord amb el creador d'aquesta tècnica, Dr. Tony Buzan, existeixen unes lleis la intenció de les quals consisteix a incrementar més que restringir, la llibertat mental. En aquest context, és important que no es confonguin els termes ordre amb rigidesa, ni llibertat amb caos. Aquestes lleis es divideixen en dos grups: Les lleis de la tècnica i les lleis de la diagramació.

Les Tècniques

-Utilitzar l'èmfasi.

-Utilitzar l'associació.

-Expressar-se amb claredat.

-Desenvolupar un estil personal.

La Diagramació

-Utilitzar la jerarquia.

-Utilitzar l'ordre numèric.

Descarregar Com confeccionar un mapa mental

 Visualitza aquesta cosa que vols, 

veu-la, sent-la, creu-hi.
Feu la vostra impressió mental 

i comenceu a construir.

Robert Collier