Diferents comunitats han anat deixant empremta en allò que som ara, però fins a quin punt què pertany a qui? Qui ens va deixar què? Com ens han arribat a influenciar?
Moltes són sempre les preguntes plantejades i malgrat que la ciència ens ajuda a resoldre alguns grans misteris, molts encara resten per poder ser explicats, i fins i tot descoberts.
La historia oficial és la que sempre ens arribarà per les fonts establertes, estàndards i acceptades com a tals, però moltes vegades podem accedir a d'altres històries no oficials que s'apropen més a la realitat que estem cercant, històries que només la ciència amb el past del temps acabarà donant com a possibles o no, però que ens han d'ajudar com a mínim, a tenir més punts de vista i allò que sempre cerquem: possibilitats.
Tenir informació, aconseguir dades, saber-les interpretar i transmetre-les formen part de la història de l'ésser humà i cal tenir ben present que poques veritats són absolutes i que allò que avui donem com a cert, demà pot no ser-ho.
Tothom sabem de l'existència de mites i llegendes, però no sabem com han influït en les històries a les quals avui dia els donem veracitat. Van existir Orlando Il Furioso, Roland, el Cid o el Rei Artús? Els poemes èpics i les novel·les diuen que sí, la ciència diu que no... el debat està obert!
Més informació: Free Editorial
El Rei Artús o Artur fou un líder brità dels segles V i VI, el qual, segons les històries i romanços medievals, encapçalà la defensa de Bretanya, entenent per aquesta denominació tant la continental com la insular, davant dels invasors saxons a principis del segle VI.
Els detalls de les gestes d'Artús provenen principalment del folklore i la invenció literària; els historiadors moderns debaten la seva existència històrica.
El seu escàs rerefons històric s'espigola de diverses fonts, entre les quals els Annales Cambriae, la Historia Brittonum i els escrits de Gildas de Rhuys. El nom d'Artús també apareix en fonts poètiques primerenques com ara Y Gododdin.
Artús és una figura capital a les llegendes que conformen la matèria de Bretanya. L'Artús llegendari es cultivà com una icona d'interès internacional especialment a través de la popularitat de l'extravagant i imaginativa Historia Regum Britanniae (Història dels Reis de Bretanya), per Jofre de Monmouth, del segle XII.
En alguns contes i poemes gal·lesos i bretons previs a aquesta obra, Artús hi apareix o bé com un gran guerrer que protegeix Bretanya d'enemics humans i fantàstics o bé com una figura màgica del folklore, de vegades associada amb el Més Enllà gal·lès, Annwn. Es desconeix fins a quin punt la Historia de Jofre, enllestida el 1138, va adaptar aquestes històries precedents i fins a quin va ser invenció pròpia.
Més informació: Project Gutenberg
Tot i que les temàtiques, esdeveniments i personatges de la llegenda artúrica variaven àmpliament entre versions i no n'existia una de canònica, la versió dels fets de Jofre sovint servia com a punt de partida d'històries posteriors.
Jofre caracteritzava Artús com un rei de Bretanya que derrotà els saxons i establí un imperi al llarg de la Bretanya, Irlanda, Islàndia, Noruega i la Gàl·lia. Molts dels elements i fets que ara són una part fonamental del relat artúric apareixen a la Historia de Jofre, incloent el pare d'Artús, Uterpendragó; el mag Merlí; l'esposa d'Artús, Ginebra; l'espasa Excàlibur; la concepció d'Artús al castell de Tintagel; la seva batalla final contra Mordred a Camlann i el seu repòs etern a Avalon.
L'escriptor francès del segle XII Chrétien de Troyes, que afegí Lancelot i el Sant Greal a la història, inicià el gènere del romanç artúric que esdevendria fortament recurrent en la literatura medieval.
En aquestes històries franceses, el focus de la narració sovint es desvia del Rei Artús a altres personatges; per exemple, alguns dels cavallers de la Taula Rodona. La literatura artúrica prosperà al llarg l'Edat Mitjana, però entrà en declivi els segles subsegüents fins al segle XIX, en què experimentà un gran ressorgiment. Avui dia, la llegenda continua protagonitzant obres literàries, així com de teatre, pel·lícules, sèries de televisió, còmics i altres mitjans.
Finalment, després de parlar de mites i llegendes, Els Raspalls han practicat l'extracció d'informació de les fonts orals (els Q) i la creació de contingut breu a partir d'aquesta informació extreta.
Més informació: Fan de Juegos
I digues-ho fort i clar si no ho ha fet:
Que una vegada hi va haver un fugaç raig de glòria
anomenat Camelot.
Rei Artús
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada